Núria Lozano: “La crisi i les retallades han disparat la precarietat vital de les dones”. La manifestació contra les violències masclistes sortirà a les 19h de la Font de Canaletes

Un total de 92 dones assassinades en el que portem d’any víctimes de la violència masclista. Més de 800 en els darrers dotze. Unes xifres esgarrifoses a les que cal sumar les milers que tot i no perdre la vida queden amb seqüeles físiques o psicològiques de per vida. Però també fins a un 24% de desigualtat salarial. O el que és el mateix, 79 dies treballant gratis respecte els homes. I una creixent dificultat per accedir als serveis públics, principals víctimes també de les polítiques de retallades neoliberals.

Aquest és la situació amb la que s’encara aquest 25 de novembre, dia internacional de la no violència vers les dones, que a Barcelona culminarà amb una gran manifestació a les 19 hores que sortirà de la Font de Canaletes per dir ‘no’ a la violència masclista. Però no només. També a la “violència econòmica i social com a formes d’agressió vers les dones”, apunta la coordinadora de l’àrea Social d’EUiA, Núria Lozano.

“La crisi ha incrementat de forma salvatge les desigualtats a l’estat espanyol i a Catalunya, en matèria de gènere de forma particularment agressiva”, assenyala. “Ha disparat la precarietat vital de les dones”, afegeix. Així ho recullen els darrer informe de l’Organització Internacional del Treball i el del Fòrum Econòmic Mundial, que assegura que la desigualtat salarial entre homes i dones no serà superada fins d’aquí 170 anys.

Aquests informes, explica Lozano, constaten l’existència d’un percentatge molt important de dones que treballen en l’economia submergida o en contractes de treball a temps parcial “per poder reunir una quantitat que els permeti atendre mínimament les necessitats més elementals”. Paral·lelament, les retallades en els serveis públics com l’educació, la sanitat, i els serveis d’atenció i cures n’han dificultat l’accés principalment a les dones, “que ens fem càrrec majoritàriament del treball reproductiu”, subratlla.

La “bossa” abans que la vida

Les restriccions pressupostàries han repercutit també sobre els jutjats amb competències en violència masclista, que aquest any han vist rebaixat el número de funcionaris i el seu pressupost. I només ha estat gràcies a la pressió organitzada dels col·lectius de dones, “i molt especialment del col·lectiu de dones juristes”, destaca Lozano, que s’ha pogut frenar la intenció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de suprimir les competències en matèria de violència de gènere en un total de 30 jutjats d’arreu del país.

“Podríem dir que en aquesta dicotomia de la bossa o la vida, sembla ser que les polítiques neoliberals que s’estan implantant arreu de l’estat i a Catalunya estan triant la bossa”, lamenta la coordinadora de l’àrea Social d’EUiA. “Sacrifiquen les condicions d’igualtat i de seguretat del 50% de la població a l’aplicació de determinades polítiques de contingut econòmic”, denuncia.

I això no només repercuteix en la violència social i econòmica que pateixen les dones. També ho fa sobre la violència física que porta en els casos més extrems a l’assassinat. 92 víctimes en aquest 2016 i més de 800 en els darrers 12 anys és el balanç tràgic. Però també la punta de l’iceberg d’una negra realitat que mostra el fet que un 13% de les dones a l’estat espanyol ha patit en algun moment de la seva vida violència física o sexual, i que la quarta part ha estat víctima de violència psicològica o d’algun tipus de control emocional.

“Necessitem polítiques que remoguin aquesta situació de desigualtat. Si validem la desigualtat estem validant el patriarcat i situem les dones en risc permanent de ser víctimes d’aquesta violència”, sentencia Lozano, alhora que posa de manifest que “això requereix voluntat política però també inversió de recursos”. “Les retallades a l’estat espanyol i també a Catalunya van en un sentit totalment contrari al que estem plantejant”, subratlla. I conclou: “No podem perdre de vista que és obligació dels poders públics defensar els seus ciutadans i les seves ciutadanes i protegir la seva seguretat i l’exercici dels seus drets en condició d’igualtat”.