6a Assemblea Nacional d'EUiA

Altre lloc gestionat amb el WordPress

Per participar a la llista distribució de la Comissió 1 (google groups):

Context, balanç i actualització de la proposta política i programàtica: democràcia, serveis públics, drets socials, dret a decidir, treball…

Només cal solicitar l’alta a:

http://groups.google.com/group/comissio16a

Comparteix!
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • Google Bookmarks
  • email
  • del.icio.us
  • Add to favorites
  • Meneame

1 COMENTARI

  1. Francesc Matas Salla on febrer 7, 2012 8:07 pm

    Sobre el “Nosaltres decidim”

    El fet positiu de consciència mobilitzada va ser la massiva manifestació encapçalada amb els lemes “Som una Nació! ¡Nosaltres decidim!”

    El clam popular esmenava la plana al Tribunal Constitucional i com quedava de limitat l’Estatut renovat. Alhora la manifestació marcava una proposta diferent a la de l’autocensura parlamentària (es va excloure el dret d’autodeterminació del cos normatiu per part del Parlament de Catalunya), i el recurs limitat a les negociacions Generalitat i govern estat, que en cap moment varem mobilitzar a la ciutadania. La millora en l’autogovern concebut seguia estan en el marc del que era assumible per l’estat espanyol.

    Ara, amb CiU a la Generalitat i el PP al govern estatal, la supervisió en els Pressupostos autonòmics és una altra front d’involució democràtica.

    Convé una reflexió sobre el trinomi Estatut d’Autonomia, Autogovern, Dret a l’autodeterminació.

    Els anys 70 l’Assemblea de Catalunya va assumir com a tercer lema reivindicatiu “… i Estatut d’Autonomia”. Ho va fer conscient per no posar Dret a l’autodeterminació. Tot i malgrat les experiències estatutàries en la segona República, on s’escapçà i podà la primera redacció, per arribar al que s’aprovà a les Corts espanyoles. El 6 d’octubre de 1934 la proclamació de la “República catalana dins l’estat espanyol”, amb una concepció de repúbliques pan-ibèriques, va quedar exclosa i derrotada per les armes de l’exèrcit de l’estat espanyol.

    Per tant fins ara, amb República o Monarquia, amb governs de la dreta burgesa o de les esquerres socials, el fet és que se censura i no s’aconsegueix mobilitzar pel dret democràtic a l’autodeterminació.

    La concepció de més autogovern pot ser útil si no es te en compte les experiències, però és hora d’assumir en plenitud la demanda popular massiva del “Nosaltres decidim”.

    Per la 6a assemblea d’EUiA, el repte convé situar-lo en la proposta política del què volem i podem fer, més que en un projecte nacional com model abstracte, per tant podem debatre sobre com contribuir a construir un projecte de moviment d’esquerra nacional catalana, basada en la lluita per la llibertat democràtica nacional i en la defensa de les propostes socials, davant i enfront de la burgesia catalana (representada sobretot per CiU) i de l’espanyola (PP, opressora de la nació catalana inclosa la classe dominant burgesa).

    Aquesta proposta de promoure una esquerra nacional catalana ha de ser molt curosa en les garanties de poder decidir segons el dret a l’autodeterminació. Junt a aquest dret democràtic és vital establir els elements de teixir base social i mobilització ciutadana política que permetin assolir la força necessària per decidir. Ha de fer-se en Referèndum o Consulta que sigui vinculant. El contingut: un estat propi o no; en el cas d’estat propi, quina relació amb els altres estats, si ha de ser separat independent, confederal o federal; si no es vol estat propi, aleshores el tipus d’integració amb l’estat espanyol o d’autonomia.

    Aquesta proposta democràtica necessita per progressar el suport de les classes treballadores de l’estat i de les diferents nacions. Fa obligada la reforma de la Constitució espanyola.

    El projecte nacional conservador hegemònic és un nacionalisme autonomista pidolaire i d’involució en lo social. La “Transició nacional” del president Mas i CiU, el Pacte Fiscal, el Concert econòmic beneficien en primer lloc als poders econòmics dominants a Catalunya, i perjudiquen a la població treballadora; a més amb una tendència xenòfoba creixent que nega els drets i les necessitats de les diferents minories ètniques i nacionals. L’esquerra necessita disposar de propostes alternatives que representin un lideratge de base social treballadora diferenciat de CiU.

    Francesc MS

Escriu un comentari