Les principals ciutats de la Unió Europea demanen veu pròpia al continent i que una part de la inversió associada al Pilar Europeu de Drets Socials es canalitzi directament a través dels governs locals
“Canviar el model econòmic per entendre el cost de les polítiques socials i els serveis socials com una inversió i no com una despesa. Les polítiques econòmiques (fiscals i pressupostàries) haurien de recolzar les polítiques socials, substituint els programes d’austeritat per mesures d’inversió social”. Aquesta és una de les recomanacions que han assumit com a pròpies més de 140 ciutats de tota Europa durant el Fòrum d’Afers Socials de la xarxa Eurocities, que s’ha celebrat durant tota aquesta setmana a Göteborg (Suècia). La reunió ha servit per aprovar el posicionament comú ‘Social rights for all’, un document amb el qual les principals urbs del continent demanen als estats que garanteixin els drets socials del conjunt de la població europea.
La xarxa Eurocities és la principal organització local d’Europa i des del 1989 agrupa els alcaldes del continent, en un fòrum pensat perquè puguin compartir idees i intercanviar experiències. Barcelona presideix el Fòrum d’Afers Socials d’aquesta xarxa des de fa un any, i encara exercirà aquest encàrrec durant un any més. L’aprovació d’aquest document, per tant, ha estat impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, que en els darrers mesos ha treballat per assolir aquest posicionament comú que ara s’enviarà a la Comissió Europea. “La cohesió social s’ha ignorat durant massa temps a nivell de la Unió Europea en detriment del creixement econòmic. Ara és el moment d’actuar. Menys paraules i més coherència entre l’economia i els drets socials”, ha destacat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Laia Ortiz, com a presidenta del Fòrum d’Afers Socials de la xarxa Eurocities. De fet, el posicionament comú que s’ha aprovat oficialment a Götegorg ha estat consensuat amb l’estreta col•laboració del Fòrum de Desenvolupament Econòmic de la mateixa Eurocities.
“Creiem que una Europa més forta és possible només si situem la ciutadania al centre”, insisteixen ara les 140 ciutats signants del document ‘Social rights for all’ i que formen part de la xarxa Eurocities. Totes elles recorden també que la construcció del Pilar Europeu de Drets Socials que va anunciar ara fa un any el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, té en el nivell de govern local com a mínim la meitat dels seus principis i drets i, per tant, les ciutats haurien de ser actors principals per fer possible i efectiva la seva aplicació. “És més urgent que mai, ateses la pobresa i la desigualtat creixents arreu de les ciutats d’Europa, i que estan posant el nostre model social en risc”, afegeix el document.
Per tot plegat, i malgrat que celebren que el Pilar Europeu de Drets Socials posi l’èmfasi en la necessitat de preservar la igualtat d’accés als serveis sanitaris, de cura de les persones i del dret a l’habitatge, la xarxa municipalista reivindica les seves accions per garantir la igualtat d’oportunitats, també dels refugiats i demandants d’asil, les persones amb discapacitats, la infància en risc de pobresa i el aturats de llarga durada, entre d’altres. Tot i així, admeten que per implementar totes les millores les ciutats necessiten aliats a tots els nivells de govern, incloent els mateixos estats i les institucions europees.
L’habitatge com a dret
Igualment, a banda de recomanar el canvi de model econòmic, la xarxa Eurocities admet que cal garantir el dret a una habitatge accessible per a tothom, perquè les ciutats estan fent front a una crisi d’habitatge sense precedents: “La legislació actual del mercat immobiliari considera l’habitatge com un bé especulatiu, que agreuja l’exclusió residencial a les nostres ciutats”, assegura el document, i és per aquesta raó que si no es canvien les lleis “l’accés a un habitatge assequible seguirà sent un problema que incrementarà el risc de pobresa, exclusió i sensellarisme”.
“Estem preparats per liderar el camí cap a una Europa socialment més forta, però necessitem ajuda per fer-ho. Som el nivell de govern més proper a la població i podem implicar la ciutadania en el debat sobre el futur d’Europa. Treballarem dur per construir una Unió Europea més propera a les persones i, també, per situar les persones i les seves preocupacions al centre de l’agenda de la Unió Europea”, conclou el text acordat.
Consulta aquí el posicionament comú complet