L’Ajuntament de Barcelona recull la iniciativa de la conselleria Dona i Memòria del Districte de Gràcia i l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona, i homenatja a la històrica militant comunista, antifranquista i  activista veïnal

Ahir a la tarda es va inaugurar al barri de Gràcia el Passatge Isabel Vicente, la històrica militant comunista, lluitadora antifranquista i activista del moviment obrer i del moviment veïnal, nascuda a Almansa el 1917 i traspassada a Barcelona el 2000. Aquest homenatge ha estat una iniciativa conjunta de la conselleria Dona i Memòria del Districte de Gràcia i l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona, en el marc de les activitats de la Primavera Republicana de l’Ajuntament de Barcelona.

La inauguració d’aquest passatge situat al costat de la gracienca escola l’Univers, al carrer Bailèn, respon al compromís del districte a posar noms de dones als nous espais, per contrarestar així el greuge comparatiu. De fet, el 29 de juny del 2016 es va aprovar, a proposta del Consell de Dones de Gràcia, donar el nom d’Isabel Vicente al passatge.

Després de la inauguració i la descoberta de la placa, momento en què van prendre la paraula el regidor del districte i de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, i la consellera i companya d’EUiA de Gràcia, Àngels Tomàs, va tenir lloc un acte d’homenatge per part d’entitats memorialistes. La glossa biogràfica d’Isabel Vicente va anar a càrrec de l’historiador Fernando Hernández Holgado,  i de Maria Salvo, amiga i companya de lluita en els temps del PSUC, i integrant de Les Dones del 36.

L’acte es va cloure amb la lectura de cartes de preses polítiques antifranquistes per part de les dones de la Plataforma pel Futur Monument a la Presó de Les Corts.

Dona treballadora i antifranquista

La Isabel Vicente va néixer a Almansa, a la província d’Albacete, el 28 d’agost del 1916, però la seva familia es va a traslladar a Barcelona en busca de treball i amb l’esperança de millorar les seves condicions de vida.

Als catorze anys va entrar a treballar a la fàbrica de Salvador Casacuberta (La Sedeta). Durant la guerra va seguir-hi treballant  mentre participava activament en el treball de la rereguarda i recolzament al front. Va participar en la gestació de l’Aliança Nacional de la Dona Jove, una organització plural amb el propòsit d’anar cap a la unitat antifeixista.

El 1938 es va casar amb l’obrer i sindicalista Jaume Carbonell, amb qui va compartir la seva vida. Després dels tres anys de guerra, el 26 de gener del 1939, quan les tropes franquistes entren a Barcelona, la Isabel forma part del grup de joves que van fer barricades, primer a la Bonanova i després a Sant Andreu. Va estar també a camps de refugiats i a la presó.

Feminista i antifranquista, al 1977 es va presentar com a candidata en la llista del PSUC.

Uns mesos abans de morir, el 21 de març de l’any 2000, va entrar a formar part de l’associació Les Dones del 36.