El tinent d’alcalde Jaume Asens denúncia, davant dels grups polítics del Congrés dels Diputats, l’ús “desproporcionat” de la força policial contra la ciutadania que es van mobilitzar per votar a Barcelona

El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, ​​Jaume Asens, ha explicat avui davant dels grups parlamentaris del Congrés dels Diputats el balanç de l’actuació de l’oficina municipal d’atenció a les persones afectades per les càrregues policials del dia 1 d’octubre a diferents escoles de Barcelona. Des que es va habilitar aquest servei d’atenció jurídica i psicosocial, el passat dia 4, l’oficina ha atès més de 100 persones.

Durant la seva exposició, Jaume Asens ha qualificat de “desproporcionada” l’operació policial realitzada pels agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil en el context de la mobilització de l’1 d’octubre, i ha recordat que a tot Catalunya va haver-hi 893 ferits per aquestes càrregues policials, de les quals la meitat ho van ser a Barcelona. El cas més greu és el d’un home ferit per pilota de goma a l’ull durant una càrrega policial a l’entorn d’un institut de Barcelona. Cal recordar que les pilotes de goma estan prohibides a Catalunya des de l’abril del 2014, després de provocar una desena de ferits greus, especialment mutilacions oculars. Aquesta mesura però, només afecta els Mossos d’Esquadra, que depenen de la Generalitat, i no la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil.

Juntament amb Asens han intervingut en la reunió els portaveus de la plataforma #somdefensores, que ha elaborat un informe amb testimonis i proves de la càrrega policial de l’1 d’octubre, que conclou que en tots els casos es repeteix “un patró clar d’intervenció policial que porta a pensar que l’operació ha de ser objecte d’investigació imparcial perquè va suposar una clara violació sistemàtica de drets”.

La setmana posterior a l’1 d’octubre, l’Ajuntament va posar a disposició de les persones afectades una oficina d’atenció perquè aquestes poguessin resoldre les qüestions jurídiques i d’atenció psicosocial més urgents. El servei va activar un correu electrònic per rebre les peticions d’ajuda i també va habilitar un espai en un equipament municipal (a l’Oficina per a la No Discriminació, situada al barri del Born), on els psicòlegs i advocats especialistes de la Entitat Iridia, que té un conveni amb el consistori barceloní, fessin atenció presencial a qui ho demanés.

L’oficina estarà oberta fins el proper divendres 20, i fins divendres passat havia atès 105 persones. La majoria de ferides documentades per l’oficina d’atenció municipal són lesions lleus, hematomes, talls, erosions, capsulitis, dislocacions, esquinços i contusions. S’ha atès a 22 víctimes que afirmen haver patit estirades i empentes, 14 cops amb porra, 18 cops de puny, bufetades o puntades de peu, 2 que afirmen haver patit agressions sexuals i 2 més ferits per bales de goma. Les víctimes es trobaven a 15 escoles i equipaments de Barcelona habilitats com a punts de votació. A més, s’han realitzat un total de 7 tallers en algunes de les escoles que van patir intervencions policials, en què van participar un total de 154 persones, incloent professors, veïns i alumnes.

Segons l’oficina d’atenció als afectats, que ha realitzat un informe sobre els presumptes drets vulnerats, la càrrega policial ocorreguda a Barcelona l’1 d’octubre hauria conculcat els drets de llibertat d’expressió, llibertat d’informació, intimitat, integritat moral i a no ser sotmès a tracte degradant.

Davant d’aquestes conclusions, Jaume Asens ha assegurat que l’Ajuntament de Barcelona exercirà les accions judicials pertinents i ha anunciat que el consistori ja està estudiant personar-se com a acusació popular en els casos més greus. “Es tracta de l’episodi més greu de vulneració de drets humans per una actuació policial a Barcelona en els darrers trenta anys, tant per la quantitat de ferits com per la situació d’indefensió en què es trobaven. Del relat de les víctimes, queda clar que les actuacions de Policia Nacional i Guàrdia Civil anaven dirigides a generar pànic davant la població “, ha conclòs.

Asens també ha aprofitat l’ocasió per instar els grups del Congrés a promoure iniciatives per prohibir l’ús de pilotes de goma per part de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a tot l’Estat. “Demanem al Congrés dels Diputats que segueixi el camí que va seguir al Parlament de Catalunya i prohibeixi l’ús de les bales de goma. L’experiència del treball a Catalunya sobre el seu ús ha evidenciat que es tracta d’armes potencialment letals i incontrolables, donada l’aleatorietat de la seva trajectòria. És el moment que el Congrés dels Diputats es posicioni perquè no tornin a utilitzar-se en les nostres ciutats contra ciutadans pacífics per part de cap cos policial”.

Finalment, Asens ha recordat que el fet que s’hagi obert una causa en un jutjat de Barcelona, que ha sol·licitat informació per investigar la càrrega policial i les seves conseqüències, “obre una porta a trencar amb la impunitat de l’actuació policial i això ens dóna esperança”.