El Programa Nausica d’acollida de persones refugiades inspira altres ciutats a engegar experiències similars 

Vint-i-cinc ciutats de tot l’Estat s’han trobat avui a Barcelona per analitzar els reptes que afronten els serveis municipals per desplegar i millorar l’atenció i acollida de persones refugiades. Regidors i tècnics municipals de les àrees d’atenció social han participat a una jornada organitzada pel Pla ‘Barcelona Ciutat Refugi’ de l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu d’exposar els problemes comuns que afronten, sobretot davant de la manca de recursos i d’informació procedents de l’Estat en aquest àmbit.

Durant la jornada, s’ha fet una explicació del funcionament del Programa Nausica com un exemple de recurs impulsat des del municipi per a fer front a l’atenció integral d’aquelles persones refugiades que no estan sent ateses pel govern estatal, bé perquè han acabat el programa d’asil i encara no tenen recursos propis per tirar endavant, o bé perquè hi han quedat excloses. De fet, ciutats com Sabadell, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat, València o Saragossa ja han impulsat iniciatives similars des dels seus municipis desplegant recursos propis.

La jornada, sota el títol, ‘Ciutats Refugi: realitats municipals de l’acollida de refugiats’, ha servit també per consensuar un manifest conjunt que, sota el títol ‘Declaració de Barcelona. Les ciutats davant de la realitat del refugi en l’Estat espanyol’, les ciutats posen de relleu el paper clau que desenvolupen per a fer efectiva l’acollida de persones refugiades. El manifest explicita que “malgrat que la tasca dels estats és gestionar les polítiques de fronteres, de protecció internacional o d’estrangeria, és l’àmbit local on es gestionen les necessitats més immediates: allotjament, manutenció, roba, atenció mèdica, educació, orientació sòcio-laboral, llengües…”

Per aquesta raó, els municipis reclamen a l’estat que els faci partícips en la obertura de places d’acollida per a refugiats perquè, d’aquesta manera, es pugui complir el compromís assolit per l’Estat espanyol d’acollir 17.300 persones, per al que només queden 100 dies de termini. Per ara, només han arribat el 7% de la xifra compromesa.

El tinent d’aclaldia de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, ha explicat que davant la “obvietat que es produirà l’incompliment dels compromisos de l’Estat, els municipis demanem que el govern estatal que es coordini amb nosaltres”. “És flagrant la política d’opacitat informativa que practica l’Estat en aquest àmbit”, ha afegit, i ha insistit que el govern “sigui transparent també amb el destí dels fons europeus que rep –uns 330 milions–, del que s’està fent un ús indecent i immoral, perquè si bé el seu destí hauria de ser el d’acollir, aquests diners es destinen majoritàriament al control de fronteres i construcció de CIE’s”.

Els municipis han acordat, durant la sessió d’avui, demanar una reunió conjunta al Ministeri de Treball i Afers Socials aquest mateix mes. Els representants municipals han coincidit en denunciar l’actitud de l’Estat en aquest àmbit i han lamentat l’absència de la Federación Española de Municipios y Províncias (FEMP), a qui l’Estat ha assenyalat com a únic interlocutor amb les ciutats per a gestionar les places d’acollida que ofereixen els municipis. La FEMP, malgrat que havia estat convidada per assistir a les jornades, finalment no hi ha assistit.

A la trobada hi han participat Badalona, Berga, Càdis, Castelló de la Plana, Còrdova, El Prat de Llobregat, Girona, Granada, l’Hospitalet de Llobregat, Huelva, las Palmas de Gran Canaria, la Corunya, Madrid, Màlaga, Manresa, Palma de Mallorca, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sevilla, Lleida, Terrassa, València, Valladolid i Saragossa.

Quantificar l’impacte del fenomen a les ciutats

El director d’Immigració del consistori, Ramon Sanahuja, ha exposat la situació que viu Barcelona en l’acollida de persones refugiades, i explicat que el pla estatal “deixa moltes persones fora” per la rigidesa del sistema, i per això, “finalment, el gran gruix de persones sol·licitants d’asil acaben sent ateses pels municipis amb els recursos dels municipis”. Tot plegat, “amb la nul·la informació per part de l’Estat sobre aquestes persones i sense cap finançament per part d’aquest malgrat que Espanya rep 330 milions d’euros dels fons europeus per a la integració d’immigrants”, els anomenats fons FAMI.

Sanahuja ha explicat que l’Ajuntament de Barcelona, des de la posada en marxa del pla ‘Barcelona, Ciutat Refugi’, ha incrementat notablement els recursos d’atenció a persones refugiades i immigrades i ha xifrat en 1,4 milions d’euros el cost de l’allotjament temporal que ha de fer el consistori per a les persones que acaben d’arribar a la ciutat, la meitat dels quals són sol·licitants d’asil. Aquest recurs d’allotjament el facilita el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), que enguany ha vist incrementar el seu pressupost en 600.000 euros.

El Programa Nausica, d’acollida integral de persones refugiades, té previst arribar a les 100 places aquest any, i compta amb un pressupost d’un milió d’euros.