6a Assemblea Nacional d'EUiA

Altre lloc gestionat amb el WordPress

Contingut de l'apartat ‘ Opinions/Articles ’

El proper cap de setmana, els dies 2 i 3 de juny, es celebrarà a Sabadell la 6a Assemblea Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa en un ambient de confluència i renovació d’equips i pràctiques polítiques, tant en la vessant interna com en l’externa.

A EUiA existeix un ampli consens en l’aspecte programàtic, el qual venim defensant des de la celebració de la darrera Assemblea Nacional al novembre de 2008, amb els seus encerts i els seus errors, tal i com correspon a una força política que aglutina diferents cultures de l’esquerra transformadora: ecologistes, comunistes, trotskistes i persones independents no afiliades als principals partits que conformen EUiA: PSUC-viu, PCC, POR i altres col·lectius.

Un dels objectius que s’hauran de debatre en profunditat seran les propostes de superar l’actual coalició amb els companys d’ICV i avançar cap a un nou espai que aglutini a tota l’esquerra alternativa, el que alguns vindrien a anomenar com ‘la SIRYZA catalana’. Això és, un espai polític que sigui referent d’IU a l’Estat espanyol i del Partit de l’Esquerra Europea a Europa.

Hem de seguir els nous aires que ens venen d’Europa, amb l’ascens del Front de Gauche a França i SIRYZA a Grècia, que ens venen a dir que una altra política i una altra Europa és possible: social, de la ciutadania i lliure dels mercats i de les polítiques neoliberals que estan acabant amb les nostres conquestes socials, fruit de dècades de lluita incansable.

La generositat i la unitat, sense renunciar al perfil propi, seran claus per a què una nova esquerra esdevingui el principal referent per a la ciutadania d’una altra forma de funcionar i de fer política: càrrecs rotatius, limitació de mandats, direccions compartides, referèndum vinculants, llistes plurals i paritàries, etc.

Aquesta 6a Assemblea Nacional és una gran ocasió per avançar cap a la llibertat i cap al socialisme. És en definitiva, una ocasió per començar a enterrar el vell capitalisme que una vegada rere una altra ens oprimeix i ens explota.

Antonio López
Membre de la direcció nacional d’EUiA i regidor d’ICV-EUiA a Mollet.

Els punts:

– procés de preparació de la 6a assemblea
– veure els punts més significatius a debatre a l’assemblea

Per a preparar la discussió s’havia preparat un breu resum (1 pàgina) sobre cada una de les quatre comissions de treball del document (que es reprodueixen a baix).

Valoració del procés.

– Força bo que hi hagi procés participatiu.
– Una eina potser habitual en d’altres indrets, però molt innovadora i trencadora, pel que fa a EUiA.
– Implicació de més d’un centenar de persones, en aquesta fase prèvia, ja sigui presencial o informàticament.
– La participació ha estat força positiva, encara que el procés no ha aconseguit encara l’empoderament de les assemblees de base. Aquesta és la part que toca fer fins final de maig.
– l’empoderament de l’afiliació i dels segments afins és un compromís per a tothom; la tendència a actuar com un partit electoralista l’hem de contrarestar amb l’organització d’un procés participatiu generalitzat on sigui important l’acció col·lectiva i les propostes de l’actuació quotidiana social.- La suma dels treballs de les 4 comissions generà un document de més de 100 pàgines. La coordinació de comissions va decidir que calia concentrar i comprimir-lo en no més de 50. Sinó, no se’l llegiria una majoria.
– Potser els retalls en els documents haurien d’haver estat via devolució a les comissions o haver-se acordat d’entrada la dimensió màxima de cada aportació.
– Els treballs d’elaboració inicial estaran tots penjats al web d’EUiA i seran consultables
– Ha permès parlar de política
– Han estat uns espais còmodes de treball. Ha rebaixat la desconfiança inicial existent entre diferents sectors d’EUiA.
– La comunicació és fonamental. Moltes mancances en aquest terreny encara, tant en el intern i en l’extern
– Avui alguns dels valors / idees força que varem defensar des de Bastida i ARPA son força presents.
[Pitja aquí per seguir llegint i comentar]

Els anys de govern anomenat Catalanista i d’Esquerres, en una primera etapa, i d’Entesa Nacional de Progrés, en una segona, van suposar una ruptura política clara en un context d’hegemonia de les dretes (23 anys de govern de CiU a Catalunya, des de 1996 els governs d’Aznar al conjunt de l’estat, etc) que va il·lusionar i esperançar  les esquerres de Catalunya.

En quant a l’aplicació de polítiques d’esquerres i/o progressistes, cal destacar la implantació de lleis i accions de caire social que intentaven millorar la qualitat de vida dels catalans i les catalanes: la Llei de Serveis Socials, les Lleis de barris, el conjunt de les polítiques d’habitatge, les polítiques de la Memòria Democràtica o l’Estatut d’Autonomia que incrementava el sostre competencial de Catalunya i avançava en les relacions federals amb el conjunt dels pobles d’Espanya). Segurament, des d’EUiA hauríem desitjat unes polítiques més clarament i descaradament d’esquerres i, per tant, un govern de transformació social i de canvis estructurals, però el fet que la majoria de socis de govern (PSC-CpC i ERC) no formessin part de l’esquerra transformadora va dificultar aquesta tasca. Tanmateix, la correlació de forces (de la coalició ICV-EUiA i, especialment, d’EUiA) dins de l’exercici del govern, algunes decisions del govern d’entesa (acceptació de la imposició de rebaixar un 5% de sou a funcionaris, aprovació de la LEC tot i el desmarcament d’ICV-EUiA o actuacions dels Mossos d’Esquadra) i la ofensiva de la dreta política, mediàtica i social més reaccionària contra la imatge del govern va significar un allunyament del conjunt de la ciutadania (i dels votants) d’esquerres.

[Pitja aquí per seguir llegint i comentar]

Aportació al CALAIX 2- CATALUNYA.

Actualment, i fins que des de l’esquerra no aconseguim construir aquesta aliança o front per defensar els serveis públics i l’”estat del benestar”, qui ha posat en marxa una aliança social i institucional és la dreta. Els sectors de la dreta social (patronal, església, mitjans de comunicació privats, neoliberals, etc) i la dreta institucional (fonamentalment CiU i PP) han arribat a acords per desmuntar els serveis públics i els drets socials i laborals del conjunt de la classe treballadora. Només amb aquest objectiu s’entén el recent Acord del Neri que ha estat capitanejat per la dreta més rància i més retalladora, representada a Catalunya per Sánchez-Camacho.

L’aliança de la dreta social i institucional també ha presentat una Reforma Laboral que és la més nociva per a la classe treballadora des de la recuperació de la democràcia. A més, en un context on els mitjans de comunicació públics (estatals, nacionals i locals) estan perdent capacitat d’informació davant del conjunt de la ciutadania a passes agegantades amb l’excusa de la crisi econòmica, l’Aliança de la dreta tindrà en l’auge dels mitjans de comunicació privats de caire neoliberal i/o de dretes una plataforma per continuar (des)informant el conjunt de la classe treballadora.

[Pitja aquí per seguir llegint i comentar]

Al calaix 1 .- “…aliances polítiques…

1.- Afegir/especificar al final del breu paràgraf 5:… de les forces
d’esquerres*…” i de forma molt especial a aquelles del espais polítics de
les esquerres alternatives, anticapitalistes i les sobiranistes i
independentistes (com Revolta i/o les CUP), i tant a nivells nacional com
local “ *

*—————————*

Al calaix 2.- Catalunya…

2.1.- El títol: Una nova *hegemonia i majoria social *de progrés

2.2.- Pag 2, paràgraf 4, en acabar el text “…i de la classe mitjana.” ,
afegir.

*“No fem aquí un balanç rigorós de l’ acció de govern dels dos Tripartits
(que tocarà fer a autocríticament a algun lloc) però sí deixar constància
elemental d’un estat de la qüestió. Malgrat la gravetat de la crisi que ens
colpeja, i les brutals agressions en forma de retallades socials i
laborals, el sentiment al carrer, si escoltem el que expressen les nostres
gents, treballadors/es i classes populars més conscients, més indignats,
més mobilitzats, en el seu relat no hi ha un enyorament dels anteriors
governs ni gairebé un record per als tripartits d’ “esquerres “, i sovint
ni tan sols un reconeixement a aquelles polítiques socials i progressistes
que indubtablement van fer. Més aviat la percepció instal·lada és el de
que per tombar aquesta marea blava cal emprar més decisió, claredat i
resposta alternativa, a partir de generar una insubmissió, revolta o
rebel·lia social (i sociopolítica) doncs en el imaginari de moltes persones
segueix la idea que van ser aquelles polítiques tripartides, porugues,
insuficients, contradictòries, i amb alguns errors de calat, les
oportunitats perdudes que han acabat facilitant l’ascens violent de les
dretes”. *
[Pitja aquí per seguir llegint i comentar]

Hem esmentat que la concepció fora d’esquerra, transformadora pel compromís
social, nacional i catalana, també es podria establir nacional de Catalunya;
ara bé, convé incloure en la concepció el que demanda la societat catalana
què es la perspectiva per la llibertat de Catalunya, val a dir amb el dret
d’autodeterminació, i unes consultes o referèndum vinculant exercint el
dreta decidir. Per tant, si volem que aquest repte de procés constituent
sigui real i aplegui a segments diversos, convé deixar obertes les diferents
concepcions estatals per a Catalunya i estats.

En l’aspecte de base social és fonamental el progrés entre la gent
treballadora, amb atenció especial a la compromesa amb el sindicalisme,
entre la que és votant socialista, bàsic avançar a fons entre la joventut a
les empreses, als estudis, i a l’aturada, la reflectida pel fenomen de
rebel·lió del 15 M, dedicar-se a la meitat de la component poblacional de
les dones, i la part més colpida de la gent immigrada.
[Pitja aquí per seguir llegint i comentar]

Un cop establertes la línies diferencials entre “aliança- estratègica” i “pacte– puntual”, i pel que fa a l’àmbit d’allò social, és important assenyalar alguns aprenentatges útils procedents d’altres tantes experiències del treball en els darrers temps.

L’aliança es fonamenta a partir del reconeixement i acceptació mútua i recíproca de la coincidència d’objectius, i de valors. Es tracta doncs del cos ideològic, que aplega i suma a partir del reconeixement de la diversitat i de la voluntat de la confluència. Quan parlem d’ “ideologia” ho fem en el sentit empíric d’un determinat codi ètic i de conformació de posició moral i de principis sobre un tema o un valor i que supera els límits de les formacions polítiques o sociopolítiques estructurades. El pacte, per contra, no és més que un acord puntual per a una determinada acció davant una situació concreta definida i limitada en el temps i els objectius.

Quan parlem del concepte i objectiu d’un sistema nacional i públic de salut”, o quan tractem d’una educació laica, universal i pública, o del dret d’exercici d’autodeterminació dels pobles, estem acordant un marc d lluita i aliança de tipus ideològic que incorpora “idees” i valors, vinguin d’allà on vinguin les seves persones i components.

Aquest compromís ha de ser explícit, concret, definit i assumit públicament. Tanmateix cal que es situï al marge d’ interessos nítidament i legitima partidistes, i encara més enllà, perfectament deslindats d’escenaris electorals.

[Pitja aquí per seguir llegint i comentar]

Democràcia 4.0

febrer 11, 2012 Opinions/Articles Comentaris

El fet de la coincidència del desenvolupament fulgurant de les noves tecnologies de la informació i l’eclosió de moviments populars com el 15-M, moviments que demanden no tan sols més participació ciutadana, sinó que les formes d’exercir-la siguin més directes i transparents, han donat un gran impuls a les investigacions del camp de l’ innovació social que tenen per objecte d’estudi a la mateixa Democràcia.

Així neix el concepte de “Democràcia 4.0.”. És un concepte simple , basat precisament en la mateixa Constitució Espanyola, concretament en el seu article 1.2, “La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado”.. Es tractaria de que la ciutadania aprofitant les noves tecnologies, pugui votar directament les decisions en les Corts juntament amb els diputats, tot descomptant al valor del vot dels diputats, la part del vot exercit directament per la ciutadania en cada votació. Si fins ara, el valor del vot d’un diputat o diputada era d’un vot per representant, amb aquest sistema seria d’un vot menys el percentatge de cens electoral que hagi fet us del seu vot directe en aquella votació. De tal forma que el diputat o diputada, escollits en les eleccions, estarien representant a la gent que no ha fet ús del vot directe en aquella votació en concret. El fet d’haver exercit el vot directament o no en una votació en concret, no implica que en qualsevol altre votació de les Corts els mateixos o altres membres de la ciutadania puguin tornar-lo a exercir o no. Det fet, per a posar en funcionament aquesta proposta no cal canviar cap Llei, tan sols el reglament del Congrés.

Amb la “Democràcia 4.0.”, les eleccions a Corts Generals es farien igual com fins ara, i els escons s’ocuparien igual, però amb aquest sistema la ciutadania seguiria tenint en qualsevol moment la darrera paraula i el control sobre les decisions, ja que pot intervenir directament en el procés de votació. El paper del politics canviaria, ja que a part de convèncer a la resta de grups parlamentaris ha de convèncer de la seva posició a la ciutadania.

Evidentment a aquesta proposta li manquen encara molts aspectes per desenvolupar com els lògics problemes logístics que porta associats; o qui i com es garanteix la transparència de tot el procés; o com s’articulen formes de control col·lectives des de la pròpia ciutadania envers al sistema de votació individual; o quin és l’efecte de l’escletxa digital , entesa no tan sols com la possibilitat d’accés o no a les noves tecnologies que calen per votar, sinó entesa com els coneixements mínims per fer-les servir per aquest fi; o quines mesures d’acompanyament es dissenyen per tal que el votant a casa seva no s’allunyi més encara de la Democràcia, precisament per la opacitat del sistema; o com es lluitarà contra la coacció en àmbits reduïts (familiar, laboral, etc…) envers a votants, o si el sistema dona o no sobre representació a determinades opcions (votades en eleccions i tornades a votar en el vot electrònic)….

Per això, opino que la “Democràcia 4.0.” és més un punt de partida que una proposta tancada. Un punt de partida dels anhels de molta gent de decidir directament sobre les coses que l’afecten i de la sempre saludable idea d’obrir canals de participació. No més cal anant pensant com fer-lo.

Toni Campos

Comunicado del  P.E.E. (Izquierda Europea).

La cumbre de la Unión Europea ha confirmado, una vez más, la fidelidad de la UE los intereses de los mercados, y su voluntad de hacer pagar la crisis del sistema bancario y financiero a los pueblos europeos.

En lugar de abogar por la inversión en desarrollo social y económico para reducir los déficits, según aconsejó la CES (Confederación Europea de Sindicatos) entre otros, los Jefes de Estado y de Gobiernos europeos han acordado la “disciplina fiscal” de la “regla de oro”, las sanciones automáticas y un “derecho de injerencia”de la UE en los presupuestos nacionales. No sólo no han considerado ningún tipo de consulta a los pueblos sino que además quieren poner nuevas ataduras a las soberanías nacionales para imponer la austeridad.

Con exclusión de cualquier intervención del Banco Central Europeo para comprar directamente deuda de los estados en situación de riesgo y financiar proyectos de interés general, los líderes europeos vuelven otra vez a hacer imposible una salida de la crisis y entregan Europa en bandeja a los especuladores. Los instrumentos -los fondos y el mecanismo- llamados de “estabilidad” tienen como único fin garantizar las rentas de los bancos. Son del todo inútiles para las mujeres y hombres que sufren de la crisis. Es necesario el control público de los bancos, transparencia sobre la multitud de activos tóxicos que circulan aún por toda Europa y desarrollar una política de crédito que sirva a la economía real.

Descarrega tot el document en .pdf

Toni Barbarà

El escenario estatal, europeo e internacional.

Esta situación descrita se da en todos los marcos y traspasa de lo económico a lo social y político. La socialdemocracia europea se desmorona y no encuentra salidas de futuro, una vez ha servido para ser gestores del neoliberalismo, las derechas más agresivas, reaccionarías y capitalistas, a menudo traspasando el límite de los mínimos democráticos están en subida sostenida y casi generalizada en todas partes. Opciones como el ecologismo verde han entrado en complicidad y complementariedad de tipo verde-liberal con las expresiones más derechistas y neoliberales. Mientras los partidos socialistas europeos buscan fórmulas nacionales para intentar recuperar futuras mayorías, las izquierdas reales, y transformadoras, estamos intentando construir una alternativa al servicio de los pueblos y de los derechos sociales, democráticos y la paz. (Partido de la Izquierda Europea).
[Pitja aquí per seguir llegint i comentar]