6a Assemblea Nacional d'EUiA

Altre lloc gestionat amb el WordPress

Lideratge

febrer 9, 2012 Opinions/Articles

La profunditat de la crisi ens porta a debatre sobre la necessitat de com fer-li front, tant a l’Autonomia de Catalunya com a l’estat.

Les propostes i les aliances formen part de la lluita a carrer. A Catalunya hi ha la Plataforma contra les retallades i tot d’Entitats i organismes socials i cívics, com el 15 M, que es plantegen sobre quines bases i com aplegar el màxim de forces. La darrera manifestació que va aplegar al Fòrum Social Català i a la plataforma contra les retallades mostra la tendència unitària. A l’estat són els sindicats que estan fent moviments per confluir en una plataforma estatal en defensa dels serveis públics, amb una composició social, política i ciutadana.

Quan es tracta la idea d’un front ampli en el que hi pugui participar totes les classes i segments socials ens cal plantejant-se el tipus de propostes i objectius a defensar, les components socials que en formaran part, i quin sector social imprimirà el lideratge.

Els conceptes de poble i popular amb els que s’adjectiva el tipus d’iniciativa o front, fins i tot les referències al catalanisme popular, o l’expressió que va prenent lloc per arreu de defensar la cohesió social, son expressions molt confuses respecte a qui li pertoca mobilitzar-se, i a quin segment social li correspon el lideratge.

Amb quins sements socials convé aliar-se en contra les retallades, les destrosses i la involució, social i política, que s’imposa des dels centres de poder UE, dels governs espanyol i català, que actuen d’executors dels interessos del capital financer europeu, espanyol i català? Podem convenir que tots les sectors socials colpits poden formar part d’un bloc. Per l’esquerra que vol construir una alternativa política i social es tant important detectar i fomentar la possibilitat d’un bloc, com el de diferenciar-se nítidament dels seus components, per tant en quin segment social ha de pivotar les reivindicacions, la mobilització i el lideratge. Els segments o classes que liderin seran qui determinaran fins on pot anar la lluita i quina alternativa es podrà construir. No sigui es torni a reproduir, tot i la situació tant diferent, el que va succeir quan la transició del franquisme a la monarquia parlamentària. O com a l’Assemblea de Catalunya dels anys 70 va succeir-li un llarg lideratge i hegemonia popular catalana per part de la burgesia expressada en CiU, amb un Estatut d’Autonomia que va barrar el pas al dret d’autodeterminació.

Tot tipus de front a Catalunya ha de passar per una diferenciació política clara i ferma del lideratge nacional de CiU. L’enfrontament amb l’estat i amb les polítiques del govern estatal espanyol no poden portar a l’esquerra alternativa i transformadora catalana a fer cap tipus d’aliança que permeti el lideratge polític de CiU i subsumeixi a la majoritària component treballadora. Ni amb el Pacte Fiscal o el Concert econòmic, ni en la llengua, ni en el necessari dret de decidir, amb el debat sobre l’estat propi i el tipus de relació amb l’estat espanyol, més o menys federal, confederal, o sobre separar-se.

Francesc Matas Salla

Comparteix!
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • Google Bookmarks
  • email
  • del.icio.us
  • Add to favorites
  • Meneame

Escriu un comentari