6a Assemblea Nacional d'EUiA

Altre lloc gestionat amb el WordPress

Hem esmentat que la concepció fora d’esquerra, transformadora pel compromís
social, nacional i catalana, també es podria establir nacional de Catalunya;
ara bé, convé incloure en la concepció el que demanda la societat catalana
què es la perspectiva per la llibertat de Catalunya, val a dir amb el dret
d’autodeterminació, i unes consultes o referèndum vinculant exercint el
dreta decidir. Per tant, si volem que aquest repte de procés constituent
sigui real i aplegui a segments diversos, convé deixar obertes les diferents
concepcions estatals per a Catalunya i estats.

En l’aspecte de base social és fonamental el progrés entre la gent
treballadora, amb atenció especial a la compromesa amb el sindicalisme,
entre la que és votant socialista, bàsic avançar a fons entre la joventut a
les empreses, als estudis, i a l’aturada, la reflectida pel fenomen de
rebel·lió del 15 M, dedicar-se a la meitat de la component poblacional de
les dones, i la part més colpida de la gent immigrada.

Un procés constituent que consti de fites per dinamitzar i aplegar aquestes components d’esquerra, practicar la immersió i el mestissatge, vers una esquerra social nacional catalana autodeterminacionista, treballadora, jove, dona i immigrada.

L’esquerra catalana, la federalista i la independentista i autonomista, la
d’estat propi amb estat federal o de federació d’estats o separatista, ha de
superar la paradoxa1 nacional catalana-espanyola posant-se de ferm en
l’orientació marcada pel 10 de juliol de 2012: “Nosaltres decidim”. Aquest
és el clam, la crida i la bandera que aplega de forma multitudinària i dóna
força a la llibertat de la població treballadora i a la nació catalana.

Francesc MS

1 CiU apunta sobre sobiranisme i independència i estat propi, promou
en part l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) però practica submissió amb el
pacte al b el PP,i la dependència que provoca involució en la capacitat
d’autogovern i de descentralització administrativa i política. L’Autonomisme
de CiU bloqueja la demanda popular del “Nosaltres decidim”.

L’esquerra oscil·la entre l’autonomisme d’un federalisme asimètric
i el federalisme que no posi en qüestió l’estat federal. Amb això limita la
demanda del “Nosaltres decidim” i nega una sobirania complerta a la
ciutadania de Catalunya.

L’ independentisme, en diferents expressions polítiques –ERC, CUP,
Entitats- limiten la sobirania al dilema Estat propi (independència en una
accepció separada de l’estat espanyol sense definir-ne el tipus de relació)
o estat espanyol.

La llibertat de Catalunya convé establir-la en funció de tota la
complexitat, per tant en primer lloc que la ciutadania pugui decidir
sobiranament entre diferents possibilitats estatals, federalistes (estat
federal -com els Lands Alemanya-, o federació d’estats -com USA, Estats
Units d’Amèrica-) o confederació d’estats –com Suïssa-), autonomistes i
centralistes-. Això significa una esquerra “autodeterminacionista”.

Comparteix!
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • Google Bookmarks
  • email
  • del.icio.us
  • Add to favorites
  • Meneame

Escriu un comentari