6a Assemblea Nacional d'EUiA

Altre lloc gestionat amb el WordPress

Aportació al CALAIX 2- CATALUNYA.

Actualment, i fins que des de l’esquerra no aconseguim construir aquesta aliança o front per defensar els serveis públics i l’”estat del benestar”, qui ha posat en marxa una aliança social i institucional és la dreta. Els sectors de la dreta social (patronal, església, mitjans de comunicació privats, neoliberals, etc) i la dreta institucional (fonamentalment CiU i PP) han arribat a acords per desmuntar els serveis públics i els drets socials i laborals del conjunt de la classe treballadora. Només amb aquest objectiu s’entén el recent Acord del Neri que ha estat capitanejat per la dreta més rància i més retalladora, representada a Catalunya per Sánchez-Camacho.

L’aliança de la dreta social i institucional també ha presentat una Reforma Laboral que és la més nociva per a la classe treballadora des de la recuperació de la democràcia. A més, en un context on els mitjans de comunicació públics (estatals, nacionals i locals) estan perdent capacitat d’informació davant del conjunt de la ciutadania a passes agegantades amb l’excusa de la crisi econòmica, l’Aliança de la dreta tindrà en l’auge dels mitjans de comunicació privats de caire neoliberal i/o de dretes una plataforma per continuar (des)informant el conjunt de la classe treballadora.

Entre les seves principals victòries, l’Aliança de la dreta social i institucional ha aconseguit assentar la idea que les “retallades” es duen a terme per una qüestió estrictament econòmica. Ans tot el contrari, l’Aliança de la dreta ha trobat en la crisi econòmica una excusa perfecta per poder desmuntar l’”Estat del benestar” i afeblir els serveis públics més bàsics dels i les catalanes (Sanitat, Educació, Serveis Socials, Transports, Mitjans de comunicació, etc). Uns serveis públics desprestigiats i febles són la garantia que els i les ciutadanes buscaran l’alternativa en serveis privats, totalment controlats per agents socials de la dreta neoliberal: la sanitat privada en mans de l’oligarquia financera, les escoles privades en mans de la cúpula de l’església, els mitjans de comunicació privats en mans dels aliats polítics de la dreta, etc.

Aportació al CALAIX 3 – ESTAT ESPANYOL.

(Al paràgraf quan parlem de l’obertura i enfortiment d’IU).

Enfront de la coalició de l’Esquerra Plural, la ciutadania ha castigat electoralment aquella part de l’esquerra que no ha volgut sumar amb Izquierda Unida, ICV-EUiA i CHA, entre d’altres. D’aquesta manera s’han d’analitzar els resultats electorals de forces de l’esquerra que, voluntàriament, han optat per competir amb l’Esquerra Plural com ara Equo, Izquierda Anticapitalista, etc.

(Al paràgraf quan parlem de la defensa de l’estat federal).

EUiA ha d’apostar obertament per un model d’estat republicà i que defensi el dret a decidir com a eina objectivament democràtica. No hem de caure en el parany de determinades forces polítiques d’haver d’optar, ineludiblement, per un estat autonomista i centralista com l’actual o una Catalunya independent i sobirana deslligada del conjunt de l’estat espanyol. Hem de ser capaços de visualitzar públicament i situar dins del debat polític nacional que hi ha una tercera opció més realista i arrelada a la tradició del poble català que és la defensa de les relacions federals amb els pobles de l’estat espanyol, més encara en el context d’una Unió Europea totalment controlada per l’oligarquia i on, cada vegada més, les fronteres polítiques estan sent superades per fronteres socials i de condicions de vida i de treball del conjunt de la ciutadania.
Abans d’arribar a la culminació que suposaria poder decidir universalment i democràtica sobre el nostre propi model d’estat, des d’EUiA hem de defensar marcs d’acció unitaris amb l’esquerra que defensa el dret a decidir. Perquè només des d’una òptica de la defensa del dret a decidir i, per tant, des de la voluntarietat democràticament demostrada del poble català es pot defensar un estat federal amb la resta de pobles d’Espanya.

Aportació al CALAIX 4- EUROPA.

(Al paràgraf quan parlem A nivell institucional…)

Des d’EUiA hem iniciat, en el marc del PEE i del GUE/NGL, una estratègia de treball social i institucional que aglutini les forces polítiques de l’esquerra transformadora europea i les forces socials del conjunt de la UE (sindicats, moviments socials, moviments juvenils, agrupacions d’estudiants, etc) per defensar una Europa més social i menys d’interessos econòmics. En aquesta línia van propostes com la Iniciativa Ciutadana Europea, liderada per gent d’EUiA i des del Grup de Serveis Públics del PEE coordinat per EUiA o la Xarxa de Sindicalistes, també liderada per gent d’EUiA. Ambdues formes de treball han donat uns primers fruits interessants i a tenir en compte en l’estratègia de suma de l’esquerra transformadora Europea que ens han de fer veure que, també a Europa, les aliances polítiques i socials són l’alternativa a l’Europa del Capital i a la dreta neoliberal imperant.

Joan Mena

Comparteix!
  • Facebook
  • Twitter
  • Print
  • PDF
  • RSS
  • Google Bookmarks
  • email
  • del.icio.us
  • Add to favorites
  • Meneame

1 COMENTARI

  1. Stanley Cole on agost 22, 2019 9:00 am

    Oferim fons de garantia a totes les persones al 3%, qualsevol persona interessada hauria de contactar amb nosaltres: donem préstec de 3.000 USD a 150.000,00 USD, correu electrònic zennitloanfirm@ (gmail.) com *******************************

Escriu un comentari