Ada Colau ha advertit del perill que representa Ernest Maragall pels avenços educatius de la ciutat considerant la seva trajectòria al front de la Conselleria d’Educació com el conseller dels rècords: el d’haver acumulat més vagues educatives que cap altre per haver impulsat una LEC que va blindar privilegis, escoles elitistes i escoles que segreguen per sexes. Va preferir pactar la Llei Educativa amb CIU que amb la comunitat educativa. Colau ha demanat a Maragall que deixi de mirar cap a la dreta i que miri cap a l’esquerra on la trobarà amb la mà estesa per donar a Barcelona l’educació pública que es mereix. N’ha parlat a l’acte “La Barcelona que educa. Guanyem el futur!” a la Plaça Anna Lizaran, una de les dones de la cultura que BComú ha inclòs a la reforma del nomenclàtor de la ciutat. L’acte ha comptat amb la participació del comissionat de Cultura i candidat de BComú Joan Subirats; Juan Manuel del Pozo, exconseller d’Educació i Universitats en el darrer govern de la Generalitat de Catalunya presidit per Pasqual Maragall; la sociòloga experta en abandonament escolar, Aina Tarabini; Jaume Cela, pedagog i membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya;i Xavier Bonal, ex adjunt d’Infància al Síndic de Greuges de Catalunya i expert en polítiques públiques.

Colau ha recordat que en aquest mandat l’educació ha estat al centre de l’agenda municipal de forma transversal. En aquest sentit ha dit que “al 2015 ens vam trobar una desinversió” i la Generalitat deu a l’Ajuntament 40 milions. “Hem passat d’un mandat de Trias en que es van fer 0 centres educatius a un on n’hem fet 18, apostant per projectes singulars, instituts-escola i la millora de les instal·lacions”, ha dit. I ha afegit: “En 0-3 hem revertit privatitzacions, hem obert 6 escoles bressol més i en tenim 6 més de previstes”. Colau s’ha referit al Pla de Barris i com s’han impulsat projectes com el Baobab per fer casals d’estiu en barris on no n’hi havia.

Colau ha posat de relleu la importància de la escola pública: “Jo no seria alcaldessa si no fos per l’escola moderna, l’escola pública catalana”. I ha assenyalat que “necessitem una Generalitat que es posi a treballar, necessitem aquesta inversió perquè estem en moments de molts canvis e incerteses més que mai necessitem l’educació per fer la ciutat del futur”.

Joan Subirats ha dit que “si parlem d’educació hem de seguir parlant de la nostra capacitat de donar esperança i suport davant de la incertesa. La sisena hora, que recuperarem a través del Pla de Barris, es fa al 100% de les escoles concertades i només al 18% de les escoles públiques. Al llarg dels anys són més 1.000 hores de diferència. Més d’un any.”

Joan Manel del Pozo ha demanat públicament el vot per Barcelona en Comú “perquè entenc que per vosaltres l’educació no és retòrica, que sou una candidatura que doneu importància real a l’educació, n’heu donat mostres.”

Del Pozo ha assenyalat que les desigualtats en l’educació són desigualtats a la vida. “Si voleu societats desiguals feu escoles desiguals i viceversa”. Ens ho juguem tot en aquesta etapa, quan es configura tot el que podrà ser una persona després, ha assenyalat. “Si Barcelona en Comú té un programa d’igualtat educativa i voluntat d’interrelacionar tots els àmbits de la vida, voteu Barcelona en Comú”.