Una escultura fotogràfica situada a la plaça de Catalunya de Barcelona recorda l’Olimpíada Popular que fa 80 anys s’havia d’haver celebrat a la ciutat
El 19 de juliol del 1936, els ciutadans de Barcelona es llevaven amb el soroll de les bales i l’anunci d’una vaga general convocada per a combatre l’aixecament militar feixista. Aquell mateix dia, a les cinc de la tarda, havien de començar les desfilades de l’Olimpíada Popular de Barcelona, organitzada precisament com a resposta al caràcter marcadament feixista dels Jocs Olímpics de Berlín que acollia el règim del Tercer Reich. Però mai van poder celebrar-se.
Exactament 80 anys després d’aquells fets, a la plaça Catalunya de Barcelona s’ha inaugurat aquest dimarts una escultura fotogràfica que els recorda. “Barcelona està orgullosa de la seva memòria de lluita i resistència”, ha afirmat en l’acte el tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens. “La ciutat ha estat sempre exigent amb el compliment dels Drets Humans, sempre s’ha alçat en defensa de la seva llibertat i la seva dignitat”, ha afirmat Asens, que ha posat com a exemple no només la resistència al cop feixista de Franco, sinó també la proclamació de la República l’any 1931, o més recentment les manifestacions contra la guerra d’Iraq i el 15-M.
El Comissionat de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes, ha pres la paraula per defensar que “la memòria no és un deure o un imperatiu, sinó que és un dret, i la nostra tasca és garantir que qui vulgui pugui exercir-lo”. Minuts abans, la presidenta de la Fundació L’Alternativa, Adelina Escandell; juntament amb el president del Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT, Carles Vallejo, han llegit el manifest de l’Olimpíada Popular del 1936, que cridava a preservar els valors olímpics front uns jocs organitzats pel règim nazi que qualificaven de “falsificació vergonyant” i “burla de l’esperit olímpic”.
A l’acte hi ha assistit també la lluitadora antifeixista Maria Salvo, així com representants del club ciclista britànic Clarion, membres dels quals van desplaçar-se a Barcelona el 1936 per a participar en l’Olimpíada Popular i quatre d’ells van morir durant la guerra defensant els ideals republicans.
El tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Jaume Asens clou l’acte.
