El nou servei municipal demostra la seva utilitat per detectar casos que no arribaven als serveis socials i per atendre famílies de manera proactiva

La presentació del balanç coincideix amb la publicació d’un estudi universitari que reconeix que Barcelona és una de les ciutats més avançades d’Europa pel que fa a la defensa dels drets energètics

L’Ajuntament signa un conveni amb Agbar per blindar l’aplicació de la Llei 24/2015 i insisteix a reclamar el mateix a la resta de subministradores

Unes 23.000 persones ateses i un total de 5.020 talls de subministrament evitats. Aquestes són dues de les principals xifres que es poden extreure del balanç del primer any de funcionament dels 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE) que des de finals de gener de 2017 hi ha distribuïts per tota la ciutat. Les prop de 23.000 persones ateses corresponen a un total 8.588 llars, d’entre les quals 278 estaven formades per persones amb mobilitat reduïda i que, per tant, van veure’s beneficiades de l’estratègia comunitària engegada des dels mateixos PAE perquè el servei arribi a tothom qui ho necessiti. A més a més, pel que fa a la cobertura del servei, en destaca que les oficines amb més activitat van ser les dels districtes de Sant Martí, Ciutat Vella i Sants–Montjuïc, i que tal com era de preveure va ser durant els mesos més freds quan els PAE van registrar un repunt en la seva activitat. Hi ha un aspecte especialment destacable sobre l’oportunitat d’aquest nou servei, i és que només el 43% de les llars ateses han estat derivades des d’algun dels 40 centres de Serveis Socials que hi ha a la ciutat. Aquesta xifra ratifica l’assoliment d’un dels objectius que es van fixar els PAE en el moment de la seva posada en marxa, com era aconseguir fer visible una problemàtica que, segons la literatura científica existent fins al moment, parlava d’un fenomen prou desconegut i invisible.

Precisament motivat per la manca de coneixement sobre el fenomen, l’Ajuntament de Barcelona va encarregar un informe extern sobre la pobresa energètica a la ciutat. L’informe, del qual ara es coneix també el contingut, ha estat realitzat per l’equip universitari de RMIT Europe i ha estat dirigit per l’investigador Sergio Tirado, amb un ampli coneixement sobre la matèria. En les seves conclusions Tirado xifra en prop de 170.000 persones les que potencialment pateixen pobresa energètica a la ciutat, ja sigui perquè no poden fer front al pagament d’alguna factura, perquè no poden mantenir una temperatura adequada a la seva llar o bé per les dues raons anteriors. El treball aporta també d’altres dades interessants, com és el fet que la pobresa energètica està estretament vinculada amb la pobresa en un sentit ampli (els usuaris dels serveis socials tenen fins a cinc vegades més possibilitats de patir-la que aquells que no ho són), o que és més habitual en aquelles famílies que pateixen inseguretat residencial. L’estudi apunta també al fet que són les dones les que estan més exposades a aquest tipus de vulnerabilitat i que són elles les que en major proporció es mobilitzen per tirar la família endavant, que la majoria de problemes es concentren en la factura d’energia elèctrica i que fins al 52% de les persones pobres energètiques pertanyen al mercat lliure i, per tant, paguen factures amb un cert marge de reducció en cas de prendre mesures a l’abast de tothom.

L’estudi conclou que la defensa dels drets energètics de les persones consumidores d’aigua, llum i gas s’hauria d’entendre com una estratègia global de ciutat, recomana fer un tractament integral d’aquest fenomen associant-lo amb la inseguretat residencial i també aposta per prendre mesures estructurals que permetin reduir les factures, ja sigui a partir de mesures d’eficiència energètica o bé exercint els canvis permesos al mercat sobre la facturació. També afirma que la ciutat de Barcelona representa un cas únic a Europa i pràcticament al món per la quantitat de dades que ha generat sobre el fenomen de la pobresa energètica i, seguint les recomanacions que fa, posa de manifest que la feina dels PAE va en la línia d’allò que seria desitjable per fer front aquesta problemàtica. Aquest caràcter pioner de Barcelona s’aprecia també en la posada en marxa de protocols de detecció específics, programes de rehabilitació d’habitatge per a persones en situació de vulnerabilitat i la inclusió del subministrament d’aigua en els drets energètics, entre d’altres.

El 33% amb avisos de tall i 54.000 euros estalviats

El balanç del primer any de feina dels pioners Punts d’Assessorament Energètic, en qualsevol cas, va molt més enllà dels talls de subministrament. De fet, només una tercera part de les llars ateses van anar-hi a partir d’un avís de tall en algun dels subministraments i aproximadament la meitat va manifestar que patia dificultats per pagar algun rebut. Això no vol dir que els PAE no hagin servit per detectar casos de pobresa energètica severa (fins a un 13,9% de les atencions) o per posar de relleu l’existència d’una relació directa entre pobresa energètica i salut (en un 4% dels casos hi havia una persona amb dependència energètica perquè precisa d’una màquina connectada a l’electricitat per viure), però sí que s’observa que la potencialitat del servei és més àmplia. Això és així perquè a través dels PAE es van gestionar fins a 1.428 canvis de potència amb les subministradores (amb un estalvi per a aquestes famílies de 54.000 euros), es van tramitar 860 canvis de titularitat, es van gestionar uns 1.200 bons socials, es van fer fins a 116 taller comunitaris, es van practicar 1.378 intervencions domiciliàries i es va instal·lar material d’eficiència energètica en 768 llars.

L’any de feina d’aquests PAE permet també fer un perfil de les persones ateses: un 67,9% són dones, el 44,9% han nascut fora de Catalunya, el 48,4% són llars amb un menor a càrrec, el 54,3% tenen tots els membres de la unitat familiar a l’atur i el 70,2% són llars en règim de lloguer, entre d’altres aspectes.

Cal recordar també que el pressupost dels PAE és d’uns 2,2 milions d’euros anuals i que en ells treballen un total de 50 professionals: 30 que formen part de la plantilla fixa i 20 més provinents dels plans d’ocupació i que són substituïts periòdicament. Això ha permès empoderar un sector de la població que potencialment patia pobresa energètica, atès que eren persones que en la seva majoria vivien situacions de vulnerabilitat, i a la vegada els ha aportat una millora significativa de les seves competències, fins al punt que 7 dels primers 20 participants en els programes específics han trobat feina fora del servei municipal un cop van finalitzar la seva contractació.

Objectius al 2018

De cara al segon any de vida dels PAE, els objectius fixats per l’Ajuntament de Barcelona passen per potenciar al màxim el vessant comunitari del servei, arribant al màxim de població i universalitzant unes atencions que promouen l’estalvi i l’eficiència energètica. De fet, entre els nous serveis que s’han incorporat recentment, amb la conseqüent formació del personal que hi treballa, hi ha l’assessorament sobre la generació d’energia fotovoltaica i els tràmits necessaris per demanar els ajuts municipals de fins al 60% que s’atorguen per a instal·lacions que generin energia solar, del 40% per a d’altres actuacions vinculades a la reducció de la demanda energètica d’edificis, o també la bonificació del 50% de l’IBI durant tres anys per als veïns i veïnes que incorporin aquesta energia solar als edificis.

En paral·lel, la defensa de la Llei 24/2015 seguirà sent una constant, com demostren les 5 sancions per un valor total de 350.000 euros imposades a Endesa per haver practicat talls de subministrament sense demanar als serveis socials municipals si es tractava de famílies en situació de vulnerabilitat. A banda de les cinc sancions, hi ha 17 expedients sancionadors més que segueixen el seu camí i que es troben en diferents fases de tramitació. En qualsevol cas, l’objectiu de l’Ajuntament mai ha estat la imposició de sancions, sinó aconseguir arribar a signar convenis amb les companyies subministradores que acabin de desplegar la Llei 24/2015 i blindin la seva aplicació, en considerar-la una de les més avançades en aquesta matèria a nivell mundial.

Conveni pioner amb Agbar

En aquest sentit, cal destacar el conveni signat recentment entre l’Ajuntament de Barcelona i Aigües de Barcelona per fer-ho possible, i que instaura un protocol i uns terminis clars per comunicar els possibles talls de subministrament i garantir que cap família vulnerable es quedi sense aigua. Es tracta del primer conveni d’aquestes característiques que se signa i consolida l’exempció de la taxa del clavegueram municipal aprovada l’any passat i el mecanisme per a la condonació del deute acumulat per part de les famílies en risc d’exclusió social. El conveni genera un nou marc de relació entre Agbar i les persones vulnerables a la ciutat, perquè l’empresa es compromet per escrit a no realitzar cap tall a persones o unitats familiars en risc d’exclusió fins que no s’hagi comprovat la seva situació.

L’Ajuntament, per la seva banda, es compromet a respondre aquest dubte en el termini de 15 dies hàbils i, en cas que es desconegui l’existència de vulnerabilitat o risc d’exclusió, l’empresa tornarà a contactar una altra vegada amb les persones afectades, mitjançant una via que permeti deixar constància de la recepció de l’avís, i donarà un nou termini de 30 dies naturals abans d’una eventual suspensió del subministrament. A més a més, el protocol també contempla la instal·lació de comptadors provisionals en llars sense dret d’ús, la impossibilitat de reclamar telefònicament els deutes impagats, la creació d’una finestreta única per fer els tràmits i, també, la provisió anual de la informació necessària perquè el consistori tingui coneixement exacte de tots els impagaments i dels avisos de talls que hi ha la ciutat.

L’Ajuntament entén que aquest protocol seria extensible a la resta d’empreses subministradores d’energia i, per tant, permetria blindar la Llei 24/2015 i el seu desenvolupament amb un procediment clar per a administracions i empreses energètiques.