L’Ajuntament de Barcelona ha presentat una querella contra crims de lesa humanitat en l’àmbit LGTBI i apunta més de 550 condemnes dictades durant el franquisme que van implicar el tancament d’aquestes persones condemnades a la presó Model.

Totes les persones represaliades per la seva condició de gènere o sexual, a més de ser testimonis en la causa penal, també podran presentar el seu cas a la comissió de valoració de les víctimes del tardofranquisme.

La querella que ha interposat l’Ajuntament de Barcelona contra crims de lesa humanitat en l’àmbit LGTBI durant el franquisme, segueix el seu curs a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’Ajuntament de Barcelona, compromès amb la lluita contra la impunitat franquista i en la defensa de la diversitat sexual i de gènere, apunta amb aquesta querella 553 condemnes dictades per magistrats franquistes que van comportar la reclusió d’aquestes persones a la presó Model. D’aquesta manera el consistori també reconeix i acompanya la tasca de les entitats LGTBI que durant anys han lluitat per la reparació d’aquests crims.

Durant el franquisme es va reprimir l’homosexualitat o qualsevol tendència sexual allunyada del binarisme de gènere, considerant les persones LGTBI com a enemics de la pàtria, contraris a la moral i relacionats amb la malaltia i la delinqüència. La Llei de Vagos y Maleantes, aprovada el 1933, va incloure explícitament la repressió de les persones homosexuals en la reforma que es va fer el 1954. En el tardofranquisme, al 1970, es va aprovar una altra llei, la de Peligrosidad y Rehabilitación Social, que va suposar una major repressió contra persones homosexuals i transsexuals.

El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha remarcat que “no podrem acabar amb la LGTBifòbia del present sense remoure la impunitat dels seus crims en el passat. El règim franquista és qui els va cometre però és l’actual règim qui els ignora. Per això aquestes iniciatives tenen un valor reparador, però també pedagògic”.

Aquesta querella forma part del litigi estratègic de l’Ajuntament de Barcelona, que també presideix la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, contra els crims comesos durant la dictadura franquista i la Guerra Civil. Des de maig de 2015 el consistori s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme, contra els bombardejos que va patir la població de Barcelona durant la Guerra Civil i també ha presentat dues querelles penals en l’etapa del tardofranquisme. A més, també ha posat en marxa una comissió que reconeixerà les persones represaliades pel tardofranquisme a Barcelona.

En la roda de premsa han acompanyat el tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, testimonis directes d’aquells abusos, com Silvia Reyes, Empar Pineda o Armand de Fluvià, a més de representats d’entitats de l’àmbit LGTBI, com ara el Consell LGTBI de Barcelona, l’Associació Catalana per la Integració d’Homosexuals, Bisexuals i Transexuals Immigrants – ACATHI, l’Asociación de Transexuales e Intersexuales de Catalunya – ATC Libertad, el Casal LAMBDA, el Front d’Alliberament Gai de Catalunya – FAGC, GENEREM! – Associació Trans de Barcelona, la Fundació Enllaç i el GAG – Grup d’Amics Gais, Lesbianes, Transexuals i Bisexuals.

Comissió de valoració del tardofranquisme

Totes les persones represaliades per la seva condició de gènere o sexual, a més de ser testimonis en la causa, també podran presentar el seu cas a la comissió de valoració de les víctimes del tardofranquisme. Aquesta comissió es crearà els pròxims mesos per reconèixer les persones que van patir violacions dels drets a la vida i a la integritat física, moral o sexual durant la seva llutia per la defensa i la recuperació de les llibertats democràtiques, sindicals o dels drets nacionals o de l’autogovern de Catalunya, o per la igualtat entre homes i dones entre 1960 i 1978. Seran declarades persones represaliades pel tardofranquisme.

Aquesta comissió perseguirà tres objectius:

– Reconèixer i retre homenatge a les persones que van patir vulneracions dels drets a la vida o a la integritat física, psíquica, moral o sexual.
– Promoure el coneixement i la reflexió sobre el passat de la ciutat per fomentar una ciutadania democràtica.
– Reconeixement i gratitud de la ciutat de Barcelona a les entitats de memòria històrica per la seva lluita per la justícia, la reparació i la veritat.

Un cop el reglament de la comissió de valoració de les víctimes del tardofranquisme s’aprovi definitivament, els tràmits es podran fer a través del Centre de Recursos de Drets Humans, que avui hi ha a l’Oficina per la No Discriminació (OND).