El Servei d’Atenció a Persones Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) ha multiplicat per tres la xifra d’atencions realitzades a aquest col•lectiu des de 2015

El consistori està allotjant, diàriament, entre 90 i 100 persones que haurien d’estar ateses per l’estat i aquest no se’n fa càrrec. Al 2017, el pressupost per allotjament de refugiats i immigrants a Barcelona va ascendir a 1,9 milions d’euros

El Servei d’Atenció a Persones Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona ha batut el rècord d’atencions realitzades al col•lectiu de persones refugiades de la seva història. Des de l’any 2015, en què Barcelona es va proclamar ‘Ciutat Refugi’, aquestes dades no han parat de créixer fins a arribar a triplicar-se a l’any 2017.

Així, en tot l’any passat, els serveis del SAIER van atendre un total de 4.405 sol•licitants d’asil, una xifra que triplica la del 2015, any en què es van atendre 1.374 persones. El SAIER també ha registrat un increment del 132% de menors atesos, que venien acompanyats de les seves famílies. Les tres primeres nacionalitats de les persones sol•licitants d’asil que s’han dirigit al SAIER han estat Veneçuela (1.214), Ucraïna (603) i Hondures (373).

Davant de l’increment de l’activitat en aquest àmbit, l’ajuntament ha incrementat el pressupost destinat al SAIER de 600.000 al 2015 fins a 1,9 al 2017.

Al SAIER s’atenen a persones immigrants i refugiades en situació de vulnerabilitat i es proporciona allotjament temporal d’emergència, del que es fa càrrec l’Ajuntament de Barcelona. El perfil de persones que s’hi dirigeixen és el de persones estrangers extracomunitaris (immigrants) amb menys de 2 anys de residència a l’estat i sol•licitants d’asil que queden exclosos dels criteris d’allotjament del Sistema Nacional de Acogida e Integración (Programa de l’Estat, del Ministerio de Empleo y Seguridad Social) d’atenció a refugiats.

Des de juliol de 2017 la ciutat ha experimentat un increment molt important de les necessitats d’allotjament d’emergència, en especial de persones sol•licitants d’asil degut a canvis unilaterals en els criteris dels sol•licitants d’asil en l’accés a l’allotjament que l’estat està obligat a proveir. Aquests canvis en el Programa Estatal d’acollida fan que quedin fora de l’allotjament d’emergència aquelles persones que porten més de 6 mesos al territori espanyol. A més, no poden entrar a rebre el suport del programa estatal d’acollida aquells que portin més de 2 anys al territori de la Unió Europea. A tot plegat se li afegeix que l’accés al programa de L’Estat està col•lapsat i es produeixen gran demores per accedir a l’allotjament.

Actualment, més del 55% de la facturació que abona l’Ajuntament de Barcelona l’hauria d’estar assumint l’estat, i no ho fa. Es calcula que el consistori allotja diàriament entre 90 i 100 sol•licitants d’asil que haurien d’estar atesos per l’estat espanyol.

Programa d’atenció integral Nausica

Les mancances en l’atenció de persones refugiades per part del govern estatal van fer que, des de 2016, l’Ajuntament de Barcelona posés en marxa un programa pioner a tot Espanya d’atenció integral de persones sol•licitants d’asil, el programa Nausica.

Es tracta d’un programa d’atenció complementari a l’estatal que dóna protecció i assistència als sol•licitants d’asil que són a Barcelona i que no reben atenció de l’Estat, o que no han assolit l’autonomia. Durant el 2017 s’ha consolidat aquesta estructura estable i permanent d’atenció i suport social per a aquestes persones. Al 2017, Nausica va acollir 95 persones, de les quals 27 van assolir autonomia pròpia i van poder sortir del programa. Les tres principals nacionalitats han estat: Ucraïna, Marroc, Pakistan i Síria.

La inversió en aquest programa –íntegrament assumit per l’ajuntament—és d’uns 800.000 euros anuals.

target=”_blank”>Més informació