Coincidint amb el 80è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, la comissió de Presidència aprova l’inici de l’expedient que culminarà amb la retirada de les medalles atorgades al dictador Francisco Franco, comandaments militars i institucions com la “Sección Femenina de Falange Española”, i s’hi suma la retirada de la medalla d’Or de la Ciutat a l’Almirall Luis Carrero Blanco
Les entitats memorials integrades a l’Ateneu de Memòria Popular celebren la mesura
Representants dels grups municipals de Bcomú, PDECat, ERC, PSC, CUP i regidors no adscrits, acompanyats de les entitats memorials integrades a l’Ateneu de Memòria Popular, han celebrat avui l’aprovació inicial, per part de la comissió de Presidència, de l’expedient que permetrà retirar diverses medalles atorgades per l’Ajuntament franquista.
El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha subratllat “l’ampli acord per retirar els honors concedits per l’Ajuntament franquista. “Aquesta és una iniciativa fonamental contra la impunitat simbòlica del terrorisme d’estat i com va dir Nacions Unides contra el patró d’impunitat que ha regit a l’estat espanyol des de la transició i que ha impedit als familiars de víctimes del franquisme poder accedir a justícia, veritat i reparació”, ha destacat. “És un acte de desgreuge als milers de dones que van ser víctimes del terrorisme d’estat i de la dictadura franquista, en un moment on milers de dones s’estan mobilitzant contra feminicidis i els intents de derogació de la legislació contra la violència masclista”, ha sentenciat.
Carla Vall, advocada especialista en lluita contra la violència masclista per IRIDIA, ha destacat que “ara que han emergit amb força l’extrema dreta i els partits reaccionaris aquí i arreu, Trump, Bolsonaro, i massa noms de l’estat espanyol que comencen a negar els drets de les dones, hem de batallar”.
Retirada de 10 medalles franquistes
La mesura, que inclou la retirada de la Medalla commemorativa de los XXV años de Paz, atorgada l’any 1964 al dictador Francisco Franco Bahamonde, s’aprovarà definitivament en el Plenari del 25 de gener, coincidint amb el 80è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat.
Finalment l’expedient preveu la retirada d’un total de 10 medalles o condecoracions atorgades per l’Ajuntament franquista a entitats i persones vinculades amb el règim, tres més de les anunciades el passat mes de novembre. Així doncs, a banda de les medalles que ostenten institucions com la “Sección Femenina” o el General José Solchaga Zala, també s’ha previst retirar la medalla d’Or de la Ciutat a l’Almirall Luis Carrero Blanco o al Capità General Alfonso Pérez-Viñeta Lucio, entre d’altres.
La mesura considera que el reconeixement a diverses figures responsables de la repressió exercida en guerra i postguerra és èticament incompatible amb els principis que representa la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona. Es vol, per tant, recuperar la memòria democràtica de la ciutat, acabar amb la impunitat franquista i restituir la memòria de les víctimes del feixisme i persones que van patir la repressió de la dictadura a l’Estat entre 1936 i 1975.
Tal i com recull l’informe, la retirada de les condecoracions és fruit de l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica que faculta a les administracions publiques a retirar escuts, insígnies, plaques o altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la rebel·lió militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.
Les condecoracions que es revocaran son les següents:
– Francisco Franco Bahamonde. Militar i dictador espanyol. Medalla commemorativa de los XXV años de Paz, 1964.
– General José Solchaga Zala (1881-1953).Va ocupar amb les tropes rebels les ciutats de Tarragona i Barcelona el gener de 1939. Medalla d’Or atorgada el 1949.
– General Agustín Muñoz Grandes. Ministre Secretari general del Movimiento, General en cap de la División Azul, Ministre de l’Exèrcit. Medalla d’Or atorgada el 1969.
– Antonio Ibañez Freire. Va acabar sent Ministre de l’interior 1979-1980. Tenia la Creu de Ferro de l’exèrcit alemany atorgada durant la Segona Guerra Mundial. Medalla d’Or atorgada el 1967.
– Sección Femenina de Falange Española. Institució creada l’any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola. Medalla d’Or atorgada el 1966.
– Almirall Luis Carrero Blanco. Militar vinculat a Falange Espanyola y de las JONS, home de confiança del dictador que va arribar a ser president del govern el 1973. Medalla d’Or atorgada a títol pòstum el 1973.
– Alfonso Pérez-Viñeta Lucio. Capità General de Catalunya fins el 1971. Trajectòria vinculada tan a l’exèrcit rebel i al partit de Falange Española. Medalla d’Or atorgada el 1971.
Així mateix, es retira la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona:
– Tercio de Requetes de Nuestra Señora de Montserrat. Unitat militar de xoc integrada a l’exèrcit franquista, d’inspiració carlina i integrada majoritàriament per catalans Medalla d’Honor concedida l’any 1939.
També es retiraren els reconeixements a dues figures més:
– General Severiano Martínez Anido. Militar espanyol i Ministre de la Governació amb la Dictadura de Primo de Rivera, el General Martínez Anido va causar el terror entre els treballadors, sent un dels impulsors de les bandes armades de pistolers vinculats amb la policia amb la anomenada llei de fugues. Deixar sense efecte l’acord pel qual se sol·licitava al Consell de Ministres la concessió de la Gran Cruz de Beneficencia, 1929.
– Felipe Acedo Colunga. Vinculat a les conspiracions per afavorir el derrocament de la Segona República. Atorgament del pergamí i la placa de plata de fill adoptiu de Barcelona el 1953.
Barcelona lluita contra la impunitat franquista
La retirada d’aquestes medalles se suma a la retirada de les medalles a l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa o l’alcalde franquista Miquel Mateu Pla, així com a l’anul·lació dels expedients de depuració de més de 1.600 treballadors/es municipals a fi de restituir la seva dignitat.
Així mateix el Govern municipal, a través del Comissionat de Programes de Memòria, ha fet aquest mandat una política activa per retirar de la via pública les plaques franquistes de l’antic Institut Públic de l’Habitatge.
D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona, que presideix la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, manté un litigi estratègic contra els crims comesos durant la dictadura franquista i la Guerra Civil.
Des de maig de 2015 el consistori s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme, contra els bombardejos que va patir la població de Barcelona durant la Guerra Civil i també ha presentat dues querelles penals en l’etapa del tardofranquisme. A més, també ha posat en marxa una comissió que reconeixerà les persones represaliades pel tardofranquisme a Barcelona.
A tota aquesta tasca s’hi suma la querella interposada pel consistori contra crims de lesa humanitat en l’àmbit LGTBI durant el franquisme. L’Ajuntament, compromès amb la lluita contra la impunitat franquista i en la defensa de la diversitat sexual i de gènere, apunta amb aquesta querella 553 condemnes dictades per magistrats franquistes que van comportar la reclusió d’aquestes persones a la presó Model.
Per últim, ara fa tot just un mes, Barcelona, al costat de les entitats memorialistes i de defensa dels drets humans, va demanar al Govern espanyol la il·legalització de la Fundación Francisco Franco i va anunciar un front antifeixista per evitar que una delegació de la Francisco Franco es pugui establir a Barcelona.