El tinent d’alcaldia de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha destacat que aquest mecanisme “és un pas molt important en la lluita contra la impunitat franquista i de fet, l’Ajuntament de Barcelona és el primer de l’Estat espanyol en tirar endavant una iniciativa d’aquest tipus”.

Aquesta mesura “és una exigència democràtica, moral i política que tirem endavant justament per la inacció dels governs de l’Estat espanyol, que no han pres mesures suficients perquè aquests crims no quedin impunes”, ha afegit Asens.

L’Ajuntament de Barcelona posarà en marxa una comissió de valoració de les víctimes del tardofranquisme per reconèixer les persones que van patir violacions dels drets a la vida i a la integritat física, moral o sexual durant la seva llutia per la defensa i la recuperació de les llibertats democràtiques, sindicals, dels drets nacionals o de l’autogovern de Catalunya, o per la igualtat entre homes i dones entre 1960 i 1978. Seran declarades persones represaliades pel tardofranquisme.

El tinent d’alcaldia de Drets de la Ciutadania, Jaume Asens, ha destacat que aquest mecanisme “és un pas molt important en la lluita contra la impunitat franquista i de fet, l’Ajuntament de Barcelona és el primer de l’Estat espanyol en tirar endavant una iniciativa d’aquest tipus”. Aquesta mesura “és una exigència democràtica, moral i política que tirem endavant justament per la inacció dels governs de l’Estat espanyol, que no han pres mesures suficients perquè aquests crims no quedin impunes”, ha afegit Asens.

Aquesta comissió perseguirà tres objectius:

  • Reconèixer i retre homenatge a les persones que van patir vulneracions dels drets a la vida o a la integritat física, psíquica, moral o sexual.
  • Promoure el coneixement i la reflexió sobre el passat de la ciutat per fomentar una ciutadania democràtica.
  • Reconeixement i gratitud de la ciutat de Barcelona a les entitats de memòria històrica per la seva lluita per la justícia, la reparació i la veritat.

A través d’una junta de valoració, que serà un òrgan multidisciplinar, s’analitzaran i valoraran les sol·licituds que es presentin per obtenir la declaració de persona represaliada pel tardofranquisme. Aquesta junta de valoració utilitzarà, entre altres eines, el protocol d’Istambul, aprovat per l’ONU per investigar i documentar els casos de tortura i altres formes de maltractaments. A més també tindrà en compte aquells casos de violència exercits contra les dones per raó de sexe i contra les dones i els homes per motius d’orientació sexual.

La junta de valoració, després d’estudiar la documentació associada a cada cas, elaborarà un informe que inclourà:

  • L’anàlisi dels requisits establerts.
  • El resum dels fets que es considerin acreditats.
  • Proposta de resolució de l’expedient que serà: declaració de persona represaliada pel tardofranquisme, denegació de la sol·licitud o inadmissió a tràmit de la sol·licitud per manca de fonament.

La resolució s’haurà de dictar en un màxim de sis mesos des de l’entrada de la sol·licitud al registre municipal.

Poden iniciar els tràmits pel reconeixement de persona represaliada pel tardofranquisme totes les persones empadronades a Barcelona que van patir vulneració de drets entre els anys 1960 i 1978. I ho pot fer tothom qui va patir directament la vulneració o, en cas de mort directa a causa dels fets, la parella, les filles o fills, la mare o el pare, nétes o nets i germanes o germans. El tràmit es farà a l’Oficina per la No Discriminació (OND).

La sol·licitud s’ha de presentar acompanyada de la documentació requerida per traslladar-la a la junta de valoració. Aquesta documentació és la següent:

  • Proves admissibles en dret: resolucions judicials o administratives.
  • Informes o certificats mèdics per avaluar les conseqüències o seqüeles.
  • En cas de mort de la persona represaliada a causa de la vulneració dels seus drets, el certificat de defunció i acreditació del parentiu.

L’Ajuntament de Barcelona, que presideix la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, manté una línia de litigi estratègic contra els crims comesos durant la dictadura franquista i la Guerra Civil. Des de maig de 2015 s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme, contra els bombardejos que va patir la població barcelonina durant la Guerra Civil, i ha presentat dues querelles penals als jutjats de primera instància de Barcelona en l’etapa del tardofranquisme.