La diputada Gemma Lienas assegura que a Catalunya es desempara “més del necessari” i planteja un “debat urgent” per no incórrer en el risc de generar “maltractament institucional” als infants
La diputada de Catalunya Sí Que es Pot Gemma Lienas ha reclamat avui al ple del Parlament “repensar i replantejar” el sistema de protecció a la infància, posant especial atenció a la figura dels desemparaments, és a dir, la retirada a la família de la tutela dels seus infants per garantir-ne el benestar. “Desemparem més del que seria necessari”, ha assegurat Lienas, que ha assenyalat que en la majoria d’aquests casos “es podria evitar retirar les criatures de l’entorn familiar”. “Plantegem la necessitat d’un debat urgent sobre la protecció a la infància, que sovint no és tal, sinó una vulneració dels drets dels infants i de les seves famílies”, ha dit la diputada.
Lienas ha reconegut que hi ha situacions en què “és obvi” que cal separar un infant del seu entorn familiar, com ara en casos d’abusos, maltractaments o abandonament, però la diputada ha recordat que aquestes situacions suposen un “17 o 18%” del total de desemparaments. “La resta es corresponen segons la DGAIA a negligència”, ha continuat la diputada, remarcant que “molt sovint, podrien corregir-se sense treure les criatures de l’entorn familiar”, i d’aquesta manera, no causar possibles problemes als infants que abandonen el nucli familiar. Per fer-ho, la diputada ha apostat per canviar el model d’uns equips “que treballen sols, sense control de cap mena i moltes vegades sense recursos”.
La diputada ha exposat l’existència d’un biaix socioeconòmic en els desemparaments, ja que “generalment les famílies que es veuen privades dels seus fills o filles provenen de classes socioeconòmiques molt deprimides”, un fet que fa que no es puguin permetre portar el cas a judici, en contrast amb les famílies “que tenen mitjans per suplir problemes com malaltia mental o consum de tòxics”.
La manca de protocols ni d’eines de crivellat clars ha estat criticat per la diputada de la confluència, que ha exigit “criteris clars, compartits i supervisats” perquè els Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) no investiguin “a partir d’un indici que pot ser mínim”. “És hora de repensar el sistema de protecció a la infància perquè si no incorrem en el risc de maltractament institucional”, ha conclòs Lienas.