El govern central, a través del Secretario de Estado para las Administraciones Territoriales, torna a denegar a les ciutats la possibilitat de buscar vies alternatives a l’actual sistema d’acollida per accelerar l’arribada de sol·licitants d’asil i complir amb els compromisos adquirits

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lamentat aquest dilluns que novament el govern de l’Estat hagi denegat la possibilitat que les ciutats puguin contribuir a acollir persones sol·licitants d’asil, en una resposta del Secretario de Estado para las Administraciones Territoriales, Roberto Bermúdez de Castro Mur.

“Novament, Rajoy mira cap a l’altra banda davant de la greu crisi humanitària de les persones refugiades, i en comptes d’escoltar les ciutats i el clam multitudinari de la ciutadania, torna a dir-nos que aquesta no és la nostra competència”, ha afirmat Colau, que ha recordat que aquesta negativa és ja la segona que rep Barcelona per part del govern de l’Estat. La primera vegada va ser a l’abril de 2016, quan la ciutat va proposar a l’Estat reallotjar 100 persones refugiades que es trobaven a Atenes.

El passat 16 de desembre, les ciutats de Barcelona, Madrid, València, Saragossa i La Corunya van participar a la cimera sobre refugi convocada pel Papa Francesc, al Vaticà. Fruit d’aquella trobada, les ciutats van sol·licitar al president del govern estatal, Mariano Rajoy, que les rebés per poder-li traslladar les conclusions. “Dos mesos després, ens remet aquesta decepcionant resposta”, ha afegit Colau.

“Rajoy no només està desoint el clam de les milers de persones que van sortir dissabte als carrers de Barcelona, sinó que dóna l’esquena a cinc de les ciutats més grans l’Estat espanyol, és a dir, està ignorant 6.463.000 ciutadans i ciutadanes”, ha afegit l’alcaldessa.

L’alcaldessa ha subratllat “la perplexitat” que suposa que ningú del govern de l’Estat hagi volgut rebre mai la ciutat per abordar aquest tema mentre que, des que Barcelona es va erigir com a Ciutat Refugi, sí que ha estat rebuda a la Comissió Europea per dos comissaris –Dimitris Avramopoulos i Corina Cretu–; pels alcaldes d’Atenes, Berlín, París, Amsterdam, entre d’altres ciutats europees; pel Secretari de Nacions Unides, Ban Ki Moon, i pel Vaticà.

A la carta enviada avui a l’alcaldessa, Bermúdez agraeix les ciutats per la seva “preocupació per la situació que estan vivint milers de persones sol·licitants de protecció internacional”, i recorda que el govern d’Espanya “ha manifestat des del primer moment la seva disposició a formar part de la resposta de la Unió Europea”. Tot seguit, però, recorda que si bé les comunitats autònomes i ens locals tenen un paper fonamental “en l’acollida i integració de sol·licitants d’asil com a competents en les polítiques socials dirigides a la ciutadania en general”, fer-ho més enllà de les seves competències no està possibilitat per l’actual sistema d’asil estatal.

Barcelona, Ciutat Refugi

Des que Barcelona es va proclamar Ciutat Refugi al setembre de 2015, l’Ajuntament ha estat treballant per a aconseguir donar resposta, des dels seus propis recursos, a la situació de les persones refugiades a la ciutat. En 4 mesos ha consolidat el programa Nausica d’atenció integral de persones refugiades, el primer programa d’acollida de sol·licitants d’asil que s’implementa directament des d’una administració local a l’Estat. Aquest mes de febrer, Nausica comptarà amb 81 places. L’objectiu és arribar al centenar de places a finals d’any.

Aquest programa ofereix un servei d’habitatge temporal i un seguiment social integral amb l’objectiu que els usuaris assoleixin el grau d’autonomia necessària per viure al país amb els seus propis recursos. Sis entitats del tercer sector especialitzades en l’àmbit de la immigració i del refugi gestionen aquest programa municipal, dotat amb 1,13 milions d’euros.

Més enllà de reforçar els propis serveis municipals, Barcelona ha estat incidint, durant tot aquest temps tant en l’àmbit estatal com l’internacional per aconseguir que les ciutats puguin gestionar part del finançament europeu que reben els estats per a realitzar una millor acollida de persones refugiades.