El Consell Municipal acorda retirar les medalles atorgades al dictador Francisco Franco, comandaments militars com l’Almirall Luis Carrero Blanco i institucions com la “Sección Femenina de Falange Española”
La revocació de les condecoracions ha comptat amb el vot a favor de tots els grups, excepte del PP que s’ha abstingut, i té lloc coincidint amb el 80è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat
Entitats memorials i antifeixistes aplaudeixen la mesura des de la tribuna del Plenari
El Plenari del Consell Municipal ha aprovat amb el vot favorable de tots els grups i l’abstenció del PP, revocar diverses medalles atorgades per l’Ajuntament franquista, la principal al dictador Francisco franco però també a comandaments militars com l’Almirall Luis Carrero Blanco o institucions com la “Sección Femenina de Falange Española”. Es tracta d’una mesura de gran pes històric que té lloc un dia abans que es commemori el 80è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat.
L’alcaldessa, Ada Colau, que ha agraït la tasca i la lluita de les entitats de memòria, s’ha felicitat per “la revocació d’unes vergonyants medalles i reconeixements al franquisme” i ha recordat que “Barcelona és i serà ciutat antifeixista”.
El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, s’ha congratulat “de la retirada d’honors a responsables de la dictadura i del terrorisme d’Estat, “un antídot contra l’oblit”, ha dit. “Hem d’estar orgullosos de la decisió adoptada avui per un raó senzilla: no hi pot haver-hi concòrdia amb impunitat”, ha afegit. “El que fem avui no és només un reconeixement a les víctimes, mai reparades, és una garantia de no repetició i una condició bàsica per construir un present i un futur democràtic amb llibertat i justícia social”, ha assegurat Pisarello.
“Llancem un missatge ferm a Europa: Barcelona no permetrà que aquesta barbàrie es torni a repetir: som una ciutat democràtica i de pau, antifranquista i antifeixista. No només no passaran sinó que continuarem conquistant cada dia nous horitzons de llibertat i d’igualtat”, ha sentenciat el primer tinent d’alcaldia.
Retirada de 10 medalles franquistes
La mesura inclou la retirada de la Medalla commemorativa de los XXV años de Paz, atorgada l’any 1964 al dictador Francisco Franco Bahamonde,
L’expedient considera que el reconeixement a diverses figures responsables de la repressió exercida en guerra i postguerra és èticament incompatible amb els principis que representa la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona. Es vol, per tant, amb aquesta revocació recuperar la memòria democràtica de la ciutat, acabar amb la impunitat franquista i restituir la memòria de les víctimes del feixisme i persones que van patir la repressió de la dictadura a l’Estat entre 1936 i 1975.
Tal i com recull l’informe, la retirada de les condecoracions és fruit de l’aplicació de la Llei de Memòria Històrica que faculta a les administracions publiques a retirar escuts, insígnies, plaques o altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col•lectiva, de la rebel•lió militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura.
Les condecoracions que es revocaran son les següents:
– Francisco Franco Bahamonde. Militar i dictador espanyol. Medalla commemorativa de los XXV años de Paz, 1964.
– General José Solchaga Zala (1881-1953).Va ocupar amb les tropes rebels les ciutats de Tarragona i Barcelona el gener de 1939. Medalla d’Or atorgada el 1949.
– General Agustín Muñoz Grandes. Ministre Secretari general del Movimiento, General en cap de la División Azul, Ministre de l’Exèrcit. Medalla d’Or atorgada el 1969.
– Antonio Ibañez Freire. Va acabar sent Ministre de l’interior 1979-1980. Tenia la Creu de Ferro de l’exèrcit alemany atorgada durant la Segona Guerra Mundial. Medalla d’Or atorgada el 1967.
– Sección Femenina de Falange Española. Institució creada l’any 1934 per les dones pertanyents a la Falange Espanyola. Medalla d’Or atorgada el 1966.
– Almirall Luis Carrero Blanco. Militar vinculat a Falange Espanyola y de las JONS, home de confiança del dictador que va arribar a ser president del govern el 1973. Medalla d’Or atorgada a títol pòstum el 1973.
– Alfonso Pérez-Viñeta Lucio. Capità General de Catalunya fins el 1971. Trajectòria vinculada tan a l’exèrcit rebel i al partit de Falange Española. Medalla d’Or atorgada el 1971.
Així mateix, es retira la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona:
– Tercio de Requetes de Nuestra Señora de Montserrat. Unitat militar de xoc integrada a l’exèrcit franquista, d’inspiració carlina i integrada majoritàriament per catalans Medalla d’Honor concedida l’any 1939.
També es retiraren els reconeixements a dues figures més:
– General Severiano Martínez Anido. Militar espanyol i Ministre de la Governació amb la Dictadura de Primo de Rivera, el General Martínez Anido va causar el terror entre els treballadors, sent un dels impulsors de les bandes armades de pistolers vinculats amb la policia amb la anomenada llei de fugues. Deixar sense efecte l’acord pel qual se sol•licitava al Consell de Ministres la concessió de la Gran Cruz de Beneficencia, 1929.
– Felipe Acedo Colunga. Vinculat a les conspiracions per afavorir el derrocament de la Segona República. Atorgament del pergamí i la placa de plata de fill adoptiu de Barcelona el 1953.
Barcelona lluita contra la impunitat franquista
La retirada d’aquestes medalles se suma a la retirada de les medalles a l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa o l’alcalde franquista Miquel Mateu Pla, així com a l’anul•lació dels expedients de depuració de més de 1.600 treballadors/es municipals a fi de restituir la seva dignitat.
Així mateix el Govern municipal, a través del Comissionat de Programes de Memòria, ha fet aquest mandat una política activa per retirar de la via pública les plaques franquistes de l’antic Institut Públic de l’Habitatge.
D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona, que presideix la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, manté un litigi estratègic contra els crims comesos durant la dictadura franquista i la Guerra Civil.
Des de maig de 2015 el consistori s’ha personat en la causa oberta a l’Argentina contra els crims del franquisme, contra els bombardejos que va patir la població de Barcelona durant la Guerra Civil i també ha presentat dues querelles penals en l’etapa del tardofranquisme. A més, també ha posat en marxa una comissió que reconeixerà les persones represaliades pel tardofranquisme a Barcelona.
A tota aquesta tasca s’hi suma la querella interposada pel consistori contra crims de lesa humanitat en l’àmbit LGTBI durant el franquisme. L’Ajuntament, compromès amb la lluita contra la impunitat franquista i en la defensa de la diversitat sexual i de gènere, apunta amb aquesta querella 553 condemnes dictades per magistrats franquistes que van comportar la reclusió d’aquestes persones a la presó Model.
Per últim, ara fa tot just un mes, Barcelona, al costat de les entitats memorialistes i de defensa dels drets humans, va demanar al Govern espanyol la il•legalització de la Fundación Francisco Franco i va anunciar un front antifeixista per evitar que una delegació de la Francisco Franco es pugui establir a Barcelona.