El consistori retira la medalla que li va concedir l’Ajuntament predemocràtic el 30 de març de 1976, només 27 dies després dels fets de Vitòria

El Plenari de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat revocar la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona a l’exministre franquista Rodolfo Martín Villa, atorgada pel mateix Consell Plenari el 30 de març de 1976, a finals de la dictadura.

Amb els vots a favor del Govern municipal (BComú i PSC), el Grup Municipal Demòcrata, ERC, CUP, i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy, l’abstenció de Ciutadans i el vot en contra del PP, s’ha culminat la retirada de la insígnia, derivada de la causa oberta per la massacre de Vitòria de l’any 1976, que va causar la mort a cinc obrers tancats en una església, i per la responsabilitat política de Martín Villa en la repressió i crims del tardo franquisme i la transició.

Personalitats del món sindical i de la lluita antifranquista han volgut seguir des de la tribuna de la Sala del Plenari Carles Pi i Sunyer aquest moment. Hi han assistit Carles Vallejo, de l’Associació Memorial Democràtic de Treballadors de SEAT; Javier Tébar de la Fundació Cipriano Garcia de CC.OO; i representants de l’Amical Mauthausen, Amical Ravensbrück, UGT i CGT, entre d’altres.

El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha expressat que l’Ajuntament revoca la Medalla d’Or a un home “que simbolitza com ningú els tèrbols lligams polítics i econòmics entre l’actual monarquia parlamentària i el franquisme.” Per Pisarello, actes com el d’avui es fan “per reparar a totes les víctimes a les que Martín Villa encara no ha demanat perdó.” Del llarg llistat de víctimes de l’empresari i polític, el tinent d’alcalde ha volgut començar per Enric Pubill, mort aquesta setmana, “a qui les presons de la dictadura no van treure mai la dignitat”. Pisarello ha dit també que l’Ajuntament revoca la Medalla “per justícia, perquè la Barcelona que anhelen la majoria dels seus ciutadans i ciutadanes no es pot construir sobre l’oblit, ni sobre el privilegi, ni sobre la impunitat.”

Raons que fomenten la retirada de la Medalla d’Or de l’exministre franquista

L’expedient, que compta amb els corresponents informes dels Comissionat de Programes de Memòria i dels Serveis Jurídics, recull que existeix una motivació explícita i argumentada de la seva responsabilitat amb els actes de la dictadura i contesta les al·legacions de contingut històric i jurídic presentades per Martin Villa.

Durant la tramitació de l’expedient, Martin Villa ha mostrat la seva disposició a col·laborar amb la Justícia argentina, si bé es va negar a comparèixer davant la Comissió del País Basc que va dictaminar sobre la responsabilitat política de les autoritats en la Massacre de Vitòria, segons consta en la resolució del Parlament basc del 2008.

L’expedient recull un informe que recull que l’acció política de Martín Villa es va desenvolupar dins de les estructures del partit feixista Falange Española i de les Jons i del partitiu únic de la dictadura, el Movimiento, del qual va ser cap provincial de Barcelona el 1974 al ser nomenat Governador Civil de la província. L’Ajuntament fa responsable a Martín Villa de la “repressió directa dels ciutadans que participaven en les mobilitzacions” dels moviments socials democràtics de l’època i considera que és “responsable polític de persecucions, maltractament, tortura i vexacions” que la policia de la dictadura va practicar en l’època.

Sota el seu mandat va ser detingut i jutjat per injúries a l’exèrcit el periodista Josep M. Huertas Claveria, que va ser condemnat a dos anys de presó per la publicació d’un article on provava la implicació de vídues de militars en la gestió de prostíbuls.

L’informe atribueix a Martín Villa, com a governador civil de Barcelona, l’augment d’atemptats i agressions de la ultradreta contra activistes antifranquistes la primavera de 1975 i recorda que va ser durant el seu mandat que es va produir l’afusellament de cinc antifranquistes, un d’ells a Cerdanyola del Vallès.

El desembre de 1975 va ser nomenat ministre de Relacions Sindicals per Arias Navarro i va ser ostentant aquest càrrec que es van produir els Fes de Vitòria, la massacre que va tenir lloc el 3 de març de 1976, quan la policia gasejà als manifestants tancats en una església de Vitòria-Gasteiz i va disparar de manera discrecional sobre ells causant diversos ferits i cinc morts.

Vint i set dies més tard li era concedida la Medalla d’Or de la ciutat de Barcelona sense cap escrúpol.

L’Associació de Víctimes 3 de març de Vitòria saluda per carta la decisió del consistori

L’Associació de Víctimes 3 de març de Vitòria s’ha adreçat a l’Ajuntament de Barcelona per aplaudir l’iniciativa. A la carta, l’Associació diu que aquesta inciativa pot ser el principi d’un camí per retirar tot reconeixement públic i institucional a qui d’alguna manera va participar del règim franquista i que les persones que han vulnerat drets humans i han estat responsables de crims contra la humanitat no mereixen cap tipus d’honor.