La sala que ha de resoldre l’admissió o no a tràmit d’aquesta actuació, que presideix el mateix president de la Sala Segona de l’Alt Tribunal, Manuel Marchena, estableix la seva “competència per al coneixement” de la querella en la qual s’imputen fins a 13 delictes
El Tribunal Suprem ha imposat a Izquierda Unida (IU) i al Partit Comunista d’Espanya (PCE), a més de a l’Associació Fòrum de Advocades i Advocats d’Esquerres (FAI-Rade), una fiança de 12.000 euros “per a l’exercici de la acció popular “en la querella que van presentar conjuntament el passat 5 de desembre davant la Sala Segona del Penal contra l’ex cap de l’Estat i actual rei emèrit, Joan Carles de Borbó, i set persones més per la suposada comissió de 13 delictes.
L’Alt Tribunal no ha decidit encara l’admissió o no a tràmit d’aquesta querella, encara que ha obert la Causa Especial 21092/2018 i sí que ha acordat la “competència per al coneixement” de la mateixa de la Sala Segona.
De la mateixa manera, en la diligència traslladada aquesta setmana als querellants i d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial i les normes de repartiment aprovades per la Sala de Govern del Suprem, “s’acorda que la Sala que ha de resoldre sobre la competència i ulteriors diligències que puguin presentar-se en aquesta causa “estigui composta pel mateix president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena Gómez, com a ponent, més altres quatre magistrats: Francisco Monterde Ferrer, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Andrés Colom de l’Arc i Ana María Ferrer García.
La querella del PCE i Izquierda Unida va dirigida, a més de sobre Joan Carles de Borbó, a la seva amiga especial i empresària comissionista Corinna zu Sayn-Wittgenstein, el director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) general Félix Sanz Roldán, els empresaris Juan Miguel Villar Mir i Joan Villalonga, el comissari de Policia detingut José Manuel Villarejo, a més del ciutadà i advocat suís Dante Canònica i Álvaro Orleans Borbó.
En el text s’imputen fins a 13 suposats delictes, entre ells els de suborn, contra la Hisenda Pública, administració deslleial, frau i exaccions il·legals, tràfic d’influències, constitució de grup criminal, blanqueig de capitals, encobriment, amenaces de mort condicionals, descobriment i revelació de secrets, omissió del deure de perseguir delictes o corrupció entre particulars.
La decisió que han de prendre a partir d’ara els cinc magistrats del Tribunal Suprem dins d’aquesta causa especial va coincidir en el temps amb altres actuacions judicials ja en marxa, entre elles la investigació oberta per la Fiscalia Anticorrupció pel pagament de suposades comissions multimilionàries a l’Aràbia Saudita per les obres de construcció del traçat de l’AVE a la Meca.
En el text de la querella d’IU i el PCE pendent de decisió es fa una relat detallat d’aquests fets, tal com van ser recollits pels mitjans de comunicació arran de les converses revelades que van mantenir en el seu moment Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l’empresari Juan Villalonga i el polèmic comissari José Manuel Villarejo.
L’amiga íntima de Joan Carles de Borbó explica en aquestes gravacions, segons el publicat, que l’actual rei emèrit i llavors cap de l’Estat va exigir i hauria cobrat una part substancial d’aquestes suculentes comissions que, segons es recull en les converses, haurien ascendit a íntegrament a prop de 100 milions d’euros.