Els resultats electorals de les eleccions municipals (i autonòmiques en algunes Comunitats Autònomes de l’Estat) van dibuixar un escenari d’avenç de la reacció a pràcticament tot el territori espanyol. La dreta i l’extrema dreta consoliden el seu creixement i també el seu pacte per a governar sobre la base de les retallades dels drets i les llibertats socials i col·lectives, unes retallades de les quals en fan bandera.

En el cas català, el creixement el capitalitza el PSC, davant la desmobilització del sobiranisme i de l’independentisme, evidenciant l’esgotament i la falta d’un horitzó més o menys clar i compartit. El PSC, erigit en el partit de l’ordre, ha retornat al govern de molts municipis, i ho ha fet amb un argumentari més propi de sectors conservadors (seguretat i neteja) més que no pas amb la defensa dels drets socials, dels drets polítics o de les institucions de Catalunya.

Per tal de fer front, doncs, a aquesta onada conservadora que amenaça els drets i llibertats més bàsics, Esquerra Unida i Alternativa arribem a un acord polític amb Esquerra Republicana per tal de concórrer conjuntament als comicis que se celebraran el pròxim 23 de juliol.

Ho fem des del convenciment que és necessari continuar bastint un front republicà, d’esquerres i antifeixista que protegeixi les institucions, els drets socials i polítics, la llengua i el poble de Catalunya, essent l’única candidatura veritablement sobirana i amb capacitat plena per a defensar els interessos de Catalunya a Madrid.