Patria, Minerva i Maria Teresa, les germanes Mirabal, són conegudes com “Las Mariposas”, unes dones que, per sempre, seran el símbol de la nostra lluita per l’eliminació de la violència masclista. Incansables lluitadores contra el règim dictatorial de Rafael Leónidas Trujillo, el 25 de novembre de 1960 van ser assassinades a mans d’uns sicaris sota les ordres del dictador; aquest fet va tenir molta repercussió a la República Dominicana, i va fer sumar moltes persones a la lluita de les germanes Mirabal, una rebel·lió del poble dominicà que va culminar amb l’assassinat de Trujillo el 1961. Vint anys després, el 1981, es va celebrar la primera Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib, tot designant aquest dia commemoratiu, el 25 de novembre, com el Dia de Lluita contra la Violència envers les Dones. El 17 de novembre del 1999, a través de l’aprovació de la resolució 54/134, i seguint les petjades de la primera Trobada Feminista, l’ONU escollí aquesta data com el Dia Internacional de Lluita per a l’Erradicació de les Violències contra les dones, cridant a tots els estats, organitzacions polítiques i ONG a treballar en aquest sentit.
El Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, presentat a Istanbul l’any 2011, reconeix la violència envers les dones com una violació dels drets humans, plantejant que cal abordar-la a través de la prevenció, la protecció a les víctimes i l’enjudiciament dels autors. S’hi contempla com a delicte totes les formes de violència contra la dona: des de la física a la psicològica, passant per la sexual i, especialment, la violació; però també la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, l’assetjament, l’avortament forçat i l’esterilització forçada.
Malgrat tots aquests compromisos i documents, les xifres sobre la violència envers les dones no enganyen: a Catalunya, aquest 2020 ja han estat assassinades 7 dones a mans de les seves parelles, arribant fins a 41 en el conjunt de l’Estat; aquestes dades, però, només expressen aquelles qui moren a causa dels actes dels homes amb els quals han tingut una relació prèvia, invisibilitzant el què succeeix més enllà d’aquest àmbit i, sobretot, invisibilitzant aquelles violències múltiples que, cada dia, patim les dones.
Com dèiem, les xifres sobre dones assassinades fa venir esgarrifances, però existeixen moltes violències, més o menys visibles, que les dones patim sota el paraigua comú de la violència masclista. Aquesta violència es mou com peix a l’aigua dins d’un sistema capitalista i patriarcal que fomenta les desigualtats econòmiques, laborals i d’oportunitats, unes desigualtats que, sense ser corregides, mai permetran l’eliminació d’aquest masclisme tan ferotge.
És per tot això que cada any milions de dones de tots els punts del món ens reunim sota un mateix clam contra tota mena de violència a les quals ens veiem obligades a fer front pel simple fet de ser dones. Dones de tot el món: unim-nos!
Olaya Lourdes Checa Pérez.
Responsable de l’Àrea de la Dona d’Esquerra Unida i Alternativa