CUP, EUiA i Som Alternativa fan la presentació del projecte per a les eleccions municipals acompanyats de desenes d’activistes socials
Entre les parets de l’Anònima i el record de la història industrial de la ciutat, la CUP, Esquerra Unida i Alternativa i Som Alternativa varen fer ahir la presentació de Fem Manresa, un projecte polític per a les eleccions locals del proper mes de maig. Aquestes formacions representen tres espais que varen participar per separat als comicis de 2015 i que han apostat per a un projecte de confluència capaç de guanyar l’Ajuntament. Envoltats d’una seixantena d’activistes socials, Roser Alegre, cap de llista del projecte, i Ricard Ribera, coordinador local d’EUiA, varen exposar com la CUP i les dues formacions de l’àmbit dels Comuns han treballat per teixir les complicitats necessàries per construir Fem Manresa juntament amb moltes persones independents.
L’activista contra el racisme, Maite Uró, fou l’encarregada de llegir el manifest signat per una vuitantena de manresans i manresanes provinents d’espais socials i polítics diversos, i que ara resta obert a d’altres adhesions al web FemManresa.cat. Uró, en la seva lectura, feia èmfasi en la necessitat d’un “espai obert, plural i il·lusionant que serveixi per aglutinar un projecte de canvi real, amb un model de ciutat radicalment diferent a l’impulsat pels diferents governs municipals des de 1979”, un projecte que dona peu a la participació de la gent comuna dels barris de la ciutat i que “integra les diferents expressions de l’activisme social i del moviment obrer, i entroca amb l’empoderament popular del 15-M, de l’1 i el 3 d’octubre i de la vaga feminista del 8 de març”. Uró va aprofitar la lectura del manifest per presentar els nous perfils a les xarxes socials de Fem Manresa, que ja són presents a Facebook, Twitter i Instagram.
Per la seva banda, Alegre i Ribera van desglossar 5 de les prioritats programàtiques guiades per la perspectiva feminista i la defensa d’allò públic. Entre les propostes destaquen l’aposta per la municipalització dels serveis públics externalitzats en mans privades, des de la zona blava, passant per la neteja, fins als serveis de cura; l’establiment de clàusules socials en la contractació d’aquells serveis que l’Ajuntament no pugui prestar, per tal de garantir una ocupació estable i de qualitat; la necessitat urgent de doblar el parc d’habitatge públic per a lloguer social i gestionar les situacions d’emergència habitacional; implantació de la recollida porta a porta a través d’una gestió municipal del servei de recollida de residus per potenciar la reducció dels residus generats i l’augment del reciclatge; i la implementació d’un projecte transversal per afavorir la coeducació als centres educatius de la ciutat per promoure la igualtat entre gèneres.
La sociòloga i activista manresana Roser Alegre, cap de llista de Fem Manresa, es va mostrar “il·lusionada per assumir la responsabilitat d’encapçalar aquesta confluència àmplia, plural i engrescadora” i afirmà que “les ganes d’aconseguir els canvis que la ciutat i barris necessiten em donen la passió i el respecte necessaris per plantejar-me el repte de ser l’alcaldable de Fem Manresa i, si la gent ho vol, l’alcaldessa de la ciutat”.
La roda de premsa va acabar amb una fotografia conjunta amb els activistes que donen suport a la candidatura i fent lliurament del llistat de persones que signen el manifest. Entre la vuitantena de signants destaquen noms com Rufí Cerdan, geògraf i activista per un habitatge digne; Maria Ribot, cantautora; Dídac Escolà, ex-regidor de Democràcia Municipal-Podem Manresa; Hayad Said, de l’àmbit de l’escoltisme; Enric Martí, ex-president de la Federació d’Associacions de Veïns de Manresa; Júlia Martín, activista independentista; Domènec Cucurella, activista i membre de Justícia i Pau; Xènia Torres, activista per la sobirania alimentària; Yacoubi Mohamed, activista per un habitatge digne; Amàlia Rodríguez, de Dones Solidàries; Marcel Mateu, catedràtic de dret constitucional, Marta Muixí, comunicadora i esportista; David Brossa, arquitecte tècnic i activista cultural i Gabriela Islas Arzamendi, productora de ràdio i televisió.