Aquest diumenge, el Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Barcelona recorden les víctimes republicanes assassinades en aquest indret. Nuet reclama una dignificació “més potent” del Camp de la Bota
Entre el 1939 i el 1952, la dictadura franquista executà a Barcelona prop de 1.717 persones. La majoria d’elles foren afusellades al Camp de la Bota, on actualment s’hi troben les instal·lacions del Fòrum de les Cultures. En record de la seva lluita, aquest diumenge 27 de novembre se’ls retrà un homenatge organitzat pel Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de l’Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya.
En representació d’Esquerra Unida i Alternativa hi assistirà el coordinador general, Joan Josep Nuet. L’acte tindrà lloc al peu del monument Fraternitat, i intervindran el conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el primer tinent alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, i el president de l’Associació Pro-Memòria als Immolats de Catalunya, Pere Fortuny.
Joan Josep Nuet destaca la importància de recordar el que va passar en aquest indret però reclama la “necessitat d’una dignificació molt més potent de la que hi ha ara”. “És important que no es perdi el record del que va ser el Camp de la Bota, del que va passar allà, i cal posar un punt de memòria que estigui a l’alçada d’aquest record històric”, defensa el portaveu en temes de memòria de Catalunya Sí que es Pot.
En la línia de la recerca de veritat, justícia i reparació, el passat 19 d’octubre el Parlament de Catalunya va donar el tret de sortida per declarar nuls els judicis sumaríssims de la dictadura franquista. El ple de la cambra catalana va tirar endavant la tramitació de la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, presentada per Catalunya Sí Que es Pot, Junts pel Sí i la CUP, que declara “nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista”.
“Les institucions democràtiques encara tenen tot un camí per recórrer en reconèixer la il·legalitat del règim franquista, i per reconèixer-se en la continuïtat democràtica de la Segona República”, afirma Nuet, que sosté que això passa, entre d’altres coses, per “reparar les víctimes del franquisme”. Lleis com la que s’està tramitant al Parlament, manté, complementen la “insuficient” llei de memòria històrica del 2007, en proposar l’anul·lació dels judicis sumaríssims contra persones que “no eren delinqüents, sinó lluitadors i lluitadores per la llibertat”, entre elles, recorda, l’expresident màrtir Lluís Companys.