El portaveu parlamentari, Alberto Garzón, adverteix en defensar el text de la creixent “involució democràtica” i assegura que la proposta que impulsa la seva formació busca “homologar la nostra democràcia als estàndards democràtics propis de les societats avançades i desenvolupades en matèria de drets fonamentals”

El portaveu parlamentari d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, ha aconseguit aquesta tarda que el Ple del Congrés aprovi la presa en consideració i, per tant, iniciar la tramitació de la Proposició de Llei Orgànica de reforma de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal per a la protecció de la llibertat d’expressió, elaborada i impulsada per IU dins del grup confederal (Unidos Podemos, En Comú Podem, En Marea) amb l’ajuda de múltiples organitzacions i experts juristes.

Aquesta iniciativa registrada el passat mes de març, que ha comptat amb el conegut rebuig de la dreta de PP i Ciutadans, persegueix en paraules de Garzón fer front a la creixent “involució democràtica”, dirigida especialment a atacar aquesta mateixa llibertat d’expressió.

Per aquest motiu el text plantegi una profunda i efectiva reforma del Codi Penal que acabi amb les “violacions i censures” que es perpetren a partir de determinats articles suposadament dirigits a impedir les ofenses als sentiments religiosos o les injúries a institucions com la Corona, entre d’altres.
Garzón va iniciar la seva intervenció mostrant l’agraïment de la seva formació a tots / es aquells que han col·laborat en la redacció d’una proposta el resultat final “creiem que té molta rigorositat”.

“Ens hauria agradat no haver de presentar –va al·legar- perquè això significaria que el nostre Codi Penal o el nostre sistema polític, en última instància, no tindria les greus mancances que avui tractem de solucionar”.

Aquesta proposició de llei orgànica -que ara passa a la fase de tramitació parlamentària i recepció de esmenes- tracta d’”homologar la nostra democràcia als estàndards democràtics propis de les societats avançades i desenvolupades en matèria de drets fonamentals i de llibertat d’expressió”, ha indicat el diputat.

Alberto Garzón va denunciar i va enumerar diverses “situacions vergonyoses”, com els processos judicials o les penes de presó imposades per criticar la Monarquia o referents de la religió catòlica, tot això “malgrat les sancions imposades al nostre país pel Tribunal Europeu de Drets humans (TEDH)
El màxim responsable d’IU ha considerat que en democràcia “ha de ser legítim criticar les institucions de l’Estat” i ha recordat que, a la pràctica, les injúries al Govern s’escolten a la tribuna del Congrés “i això és el més normal del món”.
En concret, el text planteja la derogació d’articles del Codi Penal “anacrònics i obsolets” com el 525 (delicte contra els sentiments religiosos o d’escarni públic); 490.3 i 491 (delictes contra la Corona); 543 (ofenses o ultratges de paraula, per escrit o de fet a Espanya, a les seves comunitats autònomes o als seus símbols o emblemes).

També demana derogar l’article 504 (injúries a les institucions de l’Estat, com el Govern) o modificar l’article 510 -que tipifica els denominats delictes de odi- amb una redacció ‘que determini amb claredat quina és la conducta punible’.
Garzón, igual que queda reflectit de forma palmària en l’exposició de motius de la proposició, es va avançar a determinades crítiques fal·laços explicant que la derogació proposta del delicte d’enaltiment del terrorisme no suposa de cap manera la “desprotecció de les víctimes”, ja que es planteja a l’uníson “modificar també l’article que recull aquesta protecció per reforçar-la”.

El portaveu parlamentari d’IU ha recordat que aquest mateix article 578 del Codi Penal, va néixer l’any 2000 després d’un pacte entre PP i PSOE en un moment d'”extrema violència d’ETA”, però no va ser precisament fins després de 2011, després que l’organització terrorista va abandonar la violència “quan més s’ha emprat, tant en processos penals, com amb condemnes”. Va denunciar que la seva redacció peca d’una inacceptable “ambigüitat” que afavoreix que es pugui emprar de manera “irresponsable i irracional” segons el jutge que el processat li toqui a sort.