La portaveu d’Izquierda Unida al Parlament Europeu, Marina Albiol, adverteix que el tractat “obligarà els estats a variar la seva legislació en funció de la voluntat de les multinacionals”
La portaveu d’Izquierda Unida al Parlament Europeu, Marina Albiol, ha exigit aquest dijous al president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que sotmeti el CETA, el tractat comercial entre la UE i Canadà que es tancarà el proper mes d’octubre, a la votació dels parlaments dels estats membres, enlloc de circumscriure la seva aprovació al vistiplau del Consell Europeu. L’eurodiputada ha advertit que el CETA, com el TTIP, “obligarà els estats a variar la seva legislació en funció de la voluntat de les multinacionals” i, per tant, “ha de ser ratificat tant pel Congrés com per la ciutadania”.
Dimarts, durant la reunió del Consell a Brussel·les, Juncker va anunciar que el CETA no serà considerat com un tractat mixt, és a dir, que hagi de ser ratificat pels parlaments, en considerar que el seu contingut és competència exclusiva de la UE. Aquest anunci va ser complementat per declaracions de la portaveu de la comissària de Competència, Cecilia Malmström, i aquest mateix matí, el cap negociador de la UE amb els EUA per al TTIP, Emilio García Bercero, feia el mateix.
Albiol considera que aquesta decisió unilateral “ve marcada pels dubtes” que han començat a mostrar alguns dels Estats més forts de la UE, com Alemanya i França, pel que fa a l’aprovació tant del CETA com del TTIP. I creu que si es paralitza l’acord amb Canadà, “el tractat comercial amb els EUA llavors quedaria ferit de mort”.
En aquest sentit, la portaveu d’IU a Europa ha acusat Juncker d’estar “furtant als parlaments estatals el seu dret democràtic a decidir sobre qüestions que poden canviar per sempre les condicions de vida de les persones i l’activitat d’aquests mateixos Estats”. “Estan intentant que aquest acord comercial, que està configurat perquè les multinacionals espremin al màxim les seves possibilitats, pateixi la menor exposició possible”, tal com va succeir al Parlament regional de Valònia, a Bèlgica, on els socialdemòcrates van votar en contra de seva aprovació.
Albiol ha seguit defensant el caràcter mixt del CETA perquè, entre altres coses, “afectarà les normatives en matèria d’agricultura, ramaderia, serveis públics, drets dels consumidors, o salut pública”. Totes aquestes són àrees, ha explicat, “en els quals els Estats tenen competència per molt que Juncker s’obstini a negar-ho”.
A més, el fet que contempli tribunals d’arbitratge, com els de TTIP, “és una mostra més que les multinacionals, si la legislació d’un Estat no garanteix que es compleixin les seves inversions, podran fer xantatge als governs i influir en les polítiques estatals amb demandes milionàries”.
“Que el CETA s’aprovi per imposició no sembla la idea més sensata tenint en compte l’impuls que està prenent l’extrema dreta a Europa. Un impuls que es va a veure multiplicat pel Brexit”, ha alertat, abans d’assenyalar que “el perjudici que generarà l’acord amb el Canadà per als treballadors europeus pot ser l’empenta definitiva “perquè els partits ultres segueixin ascendint en les enquestes i fins i tot arribin als governs”.
L’eurodiputada ha exigit també al president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, que s’oposi a que la decisió final sobre el CETA es prengui en el Consell Europeu i l’ha comminat a convocar un referèndum i a sotmetre’l a votació al Congrés dels Diputats, malgrat l’opinió de Juncker.
“Rajoy hauria alçar la seva veu i reclamar un debat al Parlament espanyol i un referèndum perquè la ciutadania es pronunciï. Altrament, estarà novament adoptant una posició de subalternitat als grans poders econòmics”, ha dit.