Coincidint amb el 40 aniversari de la Constitució, el coordinador federal d’IU, Alberto Garzón, diu que la defensa d’Espanya no és defensar la monarquia corrupta sinó els drets socials i la justícia social

El coordinador federal d’Izquierda Unida, Alberto Garzón, ha explicat avui que tant aquesta organització com un dels partits que la integren, el Partit Comunista d’Espanya (PCE), “hem presentat en el dia d’ahir una querella perquè s’investiguin els possibles delictes de corrupció de la Monarquia actual”, una Monarquia que “no té un pam de net”.

Garzón va fer aquest anunci als mitjans de comunicació abans de participar en l’acte institucional organitzat al Congrés dels Diputats amb motiu del 40 aniversari de la Constitució. Va explicar la seva assistència al mateix detallant que “la raó que IU estigui avui aquí és perquè estem alarmats amb el relat que s’està imposant en els actes oficials”.

“Aquest relat -va detallar- diu que la Constitució i la democràcia la van portar una sèrie de prohoms, mai se cita a les dones que van participar en aquest procés, suposadament brillants i de consens que van construir aquesta democràcia. S’ignora i es rebutja, s’insulta en realitat, a totes aquelles famílies treballadores, al moviment obrer, a organitzacions com el PCE que, amb la seva lluita antifranquista totes elles, van ser responsables i el veritable motor que avui hi hagi una democràcia i una Constitució”.

El màxim responsable d’IU va criticar el protagonisme atorgat als representants de la Casa Reial en actes d’aquesta naturalesa, ja que “són un dels actors que es van a asseure avui allà dalt a donar-nos lliçons de democràcia i de Constitució, i que realment se sembra sobre ells una sospita de corrupció que nosaltres creiem que ha de ser investigada”.

La querella registrada ahir davant el Suprem es dirigeix ​​sobre nou persones, entre elles Joan Carles de Bordó, la seva amiga especial i empresària comissionista Corinna zu Sayn-Wittgenstein, el director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) general Félix Sanz Roldán, els empresaris Joan Miguel Villar Mir i Joan Villalonga, i el comissari de Policia detingut José Manuel Villarejo, a més del ciutadà i advocat suís Dante Canònica i Álvaro Orleans Borbó.

En el text s’imputen fins a 13 suposats delictes, entre ells els de suborn, contra la Hisenda Pública, administració deslleial, frau i exaccions il·legals, tràfic d’influències, constitució de grup criminal, blanqueig de capitals, encobriment, amenaces de mort condicionals, descobriment i revelació de secrets, omissió del deure de perseguir delictes o corrupció entre particulars.

Alberto Garzón ha lamentat que “alguns partits no han volgut fer-ho (obrir una comissió d’investigació parlamentària) al Congrés dels Diputats, no han volgut ni tan sols debatre sobre això”. “Pensem que és un error creure que la defensa de la Monarquia és la defensa d’Espanya; la defensa d’Espanya són els drets socials i la justícia social, no la defensa de determinades institucions fins i tot en el cas que cometin delictes de corrupció”.

Va argumentar també que no és de rebut que es passi per sobre de manera premeditada que “els nostres pares i mares van fer campanya per aquesta Constitució, la van defensar, van patir la repressió, molts d’ells van patir una repressió tan brutal que en alguns casos els va portar a la mort”.

D’aquí que indiqués amb rotunditat que la Transició “no va ser un model a seguir, hi va haver molta violència que s’ignora en el relat oficial. Hi va haver molt de patiment, hi va haver molt de sacrifici per part de la lluita antifranquista i dels seus actors. Aquesta part de la història està ignorada en aquests actes oficials”.

A tot això se li suma que “tenim una Constitució que s’ignora sistemàticament en el seu aspecte social. El dret al treball, el dret a l’habitatge, el dret a qualsevol element fonamental de Drets Humans està sempre subordinat a l’interès de les grans empreses i dels banquers. Això passa avui sense que la majoria dels grans partits del nostre país, que defensen actes com l’actual, hagin dit absolutament res”.

Front a aquesta situació, es va mostrar esperançat en allò que vindrà en els pròxims anys perquè “hi ha un país que es vol construir cap el futur de drets socials i de justícia social, i que és allò que identifica aquest pin que avui portem, que significa República”.

https://youtu.be/tdCNNMti01I