La majoria d’aquests pisos es destinaran a cobrir el dèficit de recursos de la Mesa d’Emergència social, que es gestiona des del Consorci de l’Habitatge de Barcelona
L’Ajuntament de Barcelona ha tancat la compra d’un edifici de 114 pisos protegits situat al carrer Encuny, 7, al barri de la Marina del Prat Vermell, a l’entitat Proviure CZF Parc d’Habitatges, societat formada en un 50% pel BBVA i l’altre 50% pel CZF.
Es tracta del 22è edifici sencer que l’Ajuntament adquireix aquest mandat amb la voluntat d’ampliar el parc públic d’habitatge i d’evitar que aquests pisos passin a mans de fons voltors o oportunistes que especulen, fan grans negocis immobiliaris i expulsen famílies senceres veïnes de la ciutat.
L’edifici del carrer Encuny té actualment 59 pisos buits, i la resta estan habitats en règim de lloguer. D’aquests pisos que es troben buits, l’Ajuntament té intenció de destinar-ne una part important a cobrir les necessitats de la Mesa d’Emergències socials, atès que es troba amb una situació de dèficit de recursos residencials donat que la situació d’emergència residencial continua de manera sostinguda essent molt greu a la ciutat de Barcelona.
La Mesa d’Emergència social és un òrgan tècnic del Consorci de l’Habitatge de Barcelona que té com a funció principal valorar i prioritzar entre totes les sol·licituds rebudes de situacions d’emergència per la pèrdua de l’habitatge habitual. La formen tècnics dels departaments d’habitatge i de serveis socials tant de la Generalitat de Catalunya com de l’Ajuntament de Barcelona, amb una representació del 60% de la Generalitat i del 40% de l’Ajuntament. També hi formen part tècnics de la Sindicatura de Greuges de Catalunya, i representants de la Taula del Tercer Sector.
Aquest òrgan decideix sobre l’assignació a les famílies en situació de necessitat dels habitatges que aporten la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. En els darrers exercicis (de 2015 fins a setembre de 2018) la Generalitat de Catalunya ha aportat el 22% dels habitatges, mentre que l’Ajuntament de Barcelona ha aportat el 78% dels 1.000 pisos que han estat adjudicats per la Mesa en aquest període.
Un total de 661 habitatges incorporats al parc públic mitjançant les adquisicions
Amb aquesta nova adquisició de l’edifici del carrer Encuny ja són 401 els pisos que l’Ajuntament ha incorporat al seu parc públic a través de la compra de finques senceres.
Cal afegir a aquesta xifra la compra d’habitatges situats en finques de propietat horitzontal distribuïdes arreu de la ciutat i que també, al llarg d’aquest mandat municipal, han estat comprats per l’Ajuntament i s’han anat incorporant al parc públic de lloguer municipal. En total, 97 pisos distribuïts diversos barris de Barcelona.
I finalment, l’Ajuntament també ha adquirit al llarg del mandat l’ús de fruit de pisos d’entitats financeres (Caixabank i la Sareb) i que es destinen també a ampliar els recursos residencials de caràcter social o a preu assequible. Fins al moment, han estat cedits un total de 163 habitatges.
En total, per tant, s’han incorporat al parc públic de la ciutat per la via de l’adquisició 661 habitatges.
L’Ajuntament de Barcelona ha invertit al voltant de 64,12 milions d’euros en l’adquisició de pisos, una inversió que inclou la compra dels edificis sencers, la de pisos de finques de propietat horitzontal, i la rehabilitació d’aquestes noves propietats per posar-les a punt per donar el servei d’habitatge segons els criteris de qualitat de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB).
A hores d’ara, més del 70% dels habitatges comprats per l’Ajuntament de Barcelona estan habitats per famílies, i la resta es troben en procés de rehabilitació.
En relació amb anteriors mandats municipals, la compra d’habitatges per incrementar el parc públic de la ciutat ha presentat el creixement que mostra el següent quadre:
ADQUISIONS (Habitatges adquirits)
– Mandat 2008-2011: 17
– Mandat 2012-2015: 274
– Mandat 2016-2019 (fins a desembre de 2018): 661
Procés d’integració d’habitatge comprat al parc públic de lloguer
La integració d’habitatges comprats al parc públic és un procés de gran complexitat i que mai abans s’havia fet de manera massiva, com s’està fent en aquests moments, a l’Ajuntament de Barcelona. Es tracta d’un procés d’integració d’edificis que estaven en mans de propietats privades, i que es troben amb una gran diversitat de situacions pel que fa a les persones que hi viuen, en alguns casos amb habitatges desocupats o ocupats per persones sense cap títol habilitant. En ocasions, a més a més, els edificis han estat anys abandonats pels seus propietaris, sense el manteniment adequat, o fins i tot han patit aquesta deixadesa volgudament, amb la perspectiva d’anar-los buidant dels llogaters que hi vivien sovint amb rendes antigues.
Aquestes situacions del tot dispars i diverses han obligat l’Ajuntament de Barcelona a sistematitzar sobre la marxa tres tipus de procediments d’actuació un cop les finques han estat adquirides:
– Complexitat alta: finques amb bastants habitatges ocupats, en les quals cal reallotjar les persones que hi viuen per dur a terme la rehabilitació.
– Complexitat mitja: finques amb bastants o tots els habitatges buits en les quals es durà a terme rehabilitació.
– Complexitat baixa: finques amb bastants ocupants i sense necessitats de rehabilitacions importants, a on només cal intervenir en els pisos.
En tots els casos es tracta d’una tasca de gran dificultat ja que sovint s’hi afegeixen situacions de vulnerabilitat de les famílies que hi viuen.
Per aquest motiu, l’Ajuntament de Barcelona ha organitzat un equip tècnic dedicat a aquestes noves tasques. Aquest equip ha dissenyat tot un seguit de processos i procediments abans inexistents, i que permeten culminar tècnicament i de manera efectiva les iniciatives que duu a terme el Govern per revertir les estratègies d’assetjament que fons voltors i han portat a terme durant anys a la ciutat, entre les quals la compra d’immobles de manera sistemàtica ha estat una de les més destacades i pioneres.
Paral·lelament a la tasca de regularització de les finques comprades, l’Ajuntament està abordant la part corresponent a la posada a punt dels pisos comprats. En alguns casos és suficient amb una posada a punt general, però en altres casos és necessària una obra integral. En aquests moments es troben en diferents punts del procés per portar a terme la reforma les següents finques:
– Reina Amàlia, 10: concurs per l’encàrrec del projecte de rehabilitació
– Robador, 33: Inici del procediment de licitació
– Robador, 43: en obres de rehabilitació (finca adquirida durant el mandat passat)
– Sant Ramon, 1: pendent de la connexió a la xarxa elèctrica (finca adquirida durant el mandat passat)
– Hospital, 116: concurs per l’encàrrec del projecte de rehabilitació
– Lancaster, 7, 9 i 11: concurs per l’encàrrec del projecte de rehabilitació
– Joan de Borbó, 44: concurs per encarregar el projecte de rehabilitació
– Passatge Gaiolà, 15: concurs per encarregar el projecte de rehabilitació
– Rubén Darío, 73: concurs per encarregar el projecte de rehabilitació
– Arc de Sant Pau, 16: en obres de reforma que finalitzaran aquest desembre (2018)
– Robador, 25-27: adjudicades les obres de reforma de dues finques que es fusionen i inici d’obres previst per gener de 2019 (finca adquirida en el mandat passat)
– Aragó, 317: En preparació del concurs de projectes.
– Botella, 16-16B: en modificació el projecte existent previ a la compra
– Plaça Eivissa, 17-19 i Horta, 45: pendent de fer les inspeccions per determinar les futures intervencions
– Elkano, 61: s’ha fet l’adequació dels habitatges que estaven buits, i està en procés la reforma dels que no ho estaven
– Rossend Arús 36-38
– Illa de l’Escocesa (a on hi ha 6 habitatges preexistents)
– Riereta, 18-22
– Turó de la Trinitat 95-97
I han acabat les obres o no han necessitat una gran intervenció de reforma, i per tant estan en ús, les següents finques:
– Isaac Albéniz, 12
– Leiva, 37
– Còrsega, 394
– Entença, 292
A la vegada que treballa en els projectes de rehabilitació, l’Ajuntament està treballant també en la tasca de caràcter social, que consisteix a analitzar la situació de cadascuna de les famílies que hi viuen per determinar els seus drets pel que fa al manteniment de l’habitatge on viuen. Aquesta tasca permet avaluar en quins casos caldrà activar ajudes socials per a aquestes famílies, i permet adaptar els nous lloguers que es regularitzaran a la situació econòmica i social de cadascuna d’elles.
El model Barcelona exclou l’especulació amb l’habitatge
Al llarg d’aquest mandat, de fet, l’Ajuntament de Barcelona ha desplegat tot un programa d’adquisicions de finques mai vist abans en aquesta ciutat. Un programa que ha perseguit diferents objectius:
– Desfer operacions especulatives i d’expulsió de veïns que havien iniciades per fons voltors.
– Enfortir el parc públic de lloguer.
– Donar un avís al mercat que la ciutat no permet aquest tipus d’operacions i que l’Ajuntament lluita i lluitarà contra l’amenaça dels que volen utilitzar l’habitatge com una mercaderia de canvi i de beneficis econòmics desorbitats i immediats. Es tracta d’implantar en l’imaginari del món econòmic mundial que el model Barcelona exclou l’especulació i l’abús en matèria d’habitatge. I a la vegada, el model Barcelona busca i accepta inversions immobiliàries de llarg termini que desitgen una rendibilitat moderada a través del lloguer assequible.
– Enfortir el parc públic de lloguer.
L’Ajuntament ha utilitzat l’eina que li atorga la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge que és el tanteig i el retracte, per incrementar el parc d’habitatge públic sobretot allà a on han sorgit bones oportunitats de compra (pel preu, o per la zona). Amb l’adquisició de finques s’arriba a llocs de la ciutat a on la promoció d’obra pública no té possibilitat d’existir. A més a més, per tenir més capacitat d’incidència l’Ajuntament ha aprovat dues mesures pioneres al país: la MPGM de tanteig i retracte a tota la ciutat, per una banda, i la destinació del 30% d’habitatge protegit en les noves promocions.
Ha estat també estratègica per a l’Ajuntament la compra directa d’immobles en districtes com Sants-Montjuïc, les Corts, Eixample, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí. Aquestes compres han esdevingut l’instrument que permet actuar més quirúrgicament en el territori, i ajudar a evitar la segregació residencial. El parc públic barceloní s’està fent créixer amb un important plus qualitatiu que és el mix territorial, que alhora implica una certa correcció que ajuda a equilibrar el mapa de les promocions construïdes per l’Institut Municipal de l’Habitatge de Barcelona (IMHAB).