Si no retira el Decret, demanarà a tots els grups polítics parlamentaris que votin en contra en el tràmit de convalidació

Colau diu que els Govern català “ha renunciat a exercir les seves competències en habitatge i sobrecarrega els ajuntaments”

L’Ajuntament de Barcelona insta el Govern de la Generalitat de Catalunya que retiri el Decret llei 5/2019 de 5 de març, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, i si no ho fa, demanarà a tots els grups polítics parlamentaris que votin en contra d’aquest decret en el tràmit de convalidació. L’alcaldessa, Ada Colau, ha explicat avui els motius d’aquesta demanda:
– És un decret que s’ha impulsat de manera “unilateral” sense haver-lo treballat amb el món local
– És un”autèntic òmnibus” amb “gravíssimes afectacions sobre les lleis d’habitatge i d’urbganisme
– Suposa un “trencament incomprensible a la lleialtat instucional”

L’alcaldessa ha recordat que l’Ajuntament de Barcelona ha estat sempre respectuós amb el principi de lleialtat institucional amb la Generalitat, compartint iniciatives com l’índex de preus al lloguer, que va ser una proposta de l’Ajuntament que va tirar endavant l’anterior Govern de la Generalitat o l’Observatori de l’Habitatge Metropolità, impulsat des de Barcelona i en el qual hi és representada tant la Generalitat com la Diputació de Barcelona. O la reunió al més alt nivell del Consorci de l’Habitatge de Barcelona celebrada tan bon punt va iniciar el seu mandat l’actual Govern de la Generalitat per posar en comú les polítiques d’habitatge.

La Generalitat ha respost, en canvi, amb un Decret llei que segons Colau “fa saltar pels aires el model ja precari que teníem d’habitatge i que obre la porta a la liberalització dels preus de l’habitatge protegit i a la privatització del sòl”. L’alcaldessa considera que amb aquest decret “es torna enrere i a reproduir les polítiques de la bombolla immobiliària, i la Generalitat abandona completament les seves competències en habitatge.”

L’alcaldessa s’ha referit, en concret, a les afectacions següents que té la nova llei catalana de l’habitatge en els següents aspectes:
– Habitatge protegit
– La gestió dels desnonaments
– Sobrecàrrega municipal

La fi del model d’habitatge protegit
El nou decret d’habitatge suposa un canvi que significa la fi del model d’habitatge protegit tal com s’ha conegut fins ara. Per diferents motius:
– Liberalitza el preu de l’habitatge protegit.
– Potencia la segregació segons nivells de rendes a la ciutat i a tot Catalunya i posa fi al sistema de mixtura i accessibilitat a l’HPO arreu del territori.
– Ataca la potencialitat de la modificació de Pla General Metropolità que obliga a protegir el 30% de l’habitatge promogut per privats perquè sigui assequible.
– Atempta contra el model de ciutat diversa i cohesionada, en establir que el preu de l’habitatge protegit es fixarà en relació a la seva situació en el territori.

El decret també limita la qualificació permanent de l’habitatge protegit a aquell que es promou en sòl públic i exclusivament per a l’habitatge de promoció pública. Per tant, es torna a perdre l’oportunitat de qualificar permanentment tot l’habitatge que es creï amb règim de protecció oficial. I a més a més, obre la porta als ajuntaments a privatitzar el sòl públic.

Segons Ada Colau, aquesta vinculació dels preus protegits a la seva ubicació territorial, crearà “barris rics i barris pobres”, i suposa “potenciar la segregació, que és una bomba de rellotgeria per als nostres barris”.

Per altra banda, la Generalitat “perd l’oportunitat de dur a terme la demanda històrica dels ajuntaments que és la qualificació permanent que ja existeix a Euskadi i a les Balears. Això només s’entén per la pressió de determinats sectors especulatius.”

La gestió de l’emergència residencial, més complicada

Pel que fa a la gestió dels desnonaments, amb el nou decret recau íntegrament en els municipis, que són els que han de donar la solució immediata i d’emergència quan es produeixen, perquè les famílies en situació de vulnerabilitat no es quedin al carrer, el nou decret aboca tota la responsabilitat d’actuació en els ajuntaments però a més a més elimina l’accés d’aquestes famílies a l’habitatge protegit, cosa que complia i dificulta la gestió d’aquestes situacions. Les persones amb situació de vulnerabilitat, segons el nou decret, han de ser reallotjades en allotjaments temporals (que d’altra banda també són un recurs molt limitat) que hauran de crear els municipis, diu el nou decret, que no incorpora cap recurs addicional perquè els ajuntaments els puguin crear.

El nou decret també criminalitza les famílies afectades, ja que condiciona el fet de poder atendre-les i oferir una alternativa residencial a la no existència prèvia d’un informe negatiu de la policia o de la comunitat de veïns.

Més càrrega sobre els ajuntaments

Finalment, l’Ajuntament denuncia que la Generalitat, que ha retallat de manera continuada el seu pressupost destinat a habitatge des de l’any 2009 fins a un 50%, amb el nou decret aboca tota la responsabilitat en la promoció i la gestió del parc d’habitatge públic i assequible en els ajuntaments. Aquestes mesures, sumades a la gestió de l’emergència, afegeixen noves càrregues sobre els ajuntaments, i no van acompanyades de la previsió de la corresponent aportació pressupostària.

Servei de premsa de l’Ajuntament de Barcelona
http://www.barcelona.cat/premsa