Pilar Puimedon (Bloc Olesà) ha fet aquesta demanda durant la jornada organitzada per Laboratori d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, en la qual ha exposat l’experiència del referèndum sobre temes urbanístics realitzada pel seu consistori el 22 de febrer de 2015

L’Alcaldessa d’Olesa, Pilar Puimedon, ha reclamat un sistema “més fàcil” que permeti a les administracions locals tirar endavant consultes participatives, sense el complicat i costós procés burocràtic que s’ha de seguir actualment. Puimedon ha fet aquest reclam durant la jornada “Consultes ciutadanes al món local. Democràcia sense intermediació” celebrada aquest dilluns al matí al recinte de Fabra i Coats de Barcelona, organitzada pel Laboratori d’Innovació Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona. Durant aquesta jornada, l’alcaldessa d’Olesa ha exposat l’experiència del referèndum sobre temes urbanístics realitzada per l’Ajuntament d’Olesa el 22 de febrer de 2015, compartint taula rodona amb representants de les ciutats de San Francisco, Grenoble, Barcelona i Madrid, que també han exposat la seva experiència. En la seva assistència a la jornada l’alcaldessa d’Olesa ha estat acompanyada pel regidor de Participació Ciutadana, Jordi Martínez.

La jornada d’aquest dilluns partia de la pregunta sobre si es pot parlar d’un sistema democràtic complet sense mecanismes de democràcia directa, i també què succeeix quan la ciutadania exerceix directament el poder. A partir de les experiències de les ciutats convidades s’han volgut trobar resposta a aquestes i altres preguntes. La presentació de la jornada ha anat a càrrec de Fernando Pindado, comissionat de Participació i Democràcia Activa de l’Ajuntament de Barcelona, i la conferència inaugural a càrrec de Céline Colombo, científica i investigadora política de la Universitat de Zurich.

L’Alcaldessa d’Olesa ha participat en la primera taula rodona de la jornada, sobre experiències de consultes organitzades per governs locals de diverses ciutats. A banda de Pilar Puimedon hi ha participat John Avalos, exregidor de Sant Francisco; Pierre-Loic Chambon, director de l’àrea de democràcia local de Grenoble; Pablo Soto, regidor de Participació Ciutadana, Transparència i Govern Obert de Madrid; i Gala Pin, regidora de Participació i Districtes de l’Ajuntament de Barcelona.

Pilar Puimedon ha posat de manifest que, malgrat que la legislació espanyola “permet i teòricament potencia” les consultes ciutadanes, a la pràctica “la llei no està prou desenvolupada i quan es vol tirar endavant, no saps com fer-ho i les persones que se suposa que són els referents tampoc ho saben. A més, és un procés molt costós pel que veritablement et quedes sense ganes de fer-ho”.

En el cas de l’Ajuntament d’Olesa, i seguint una promesa electoral, l’Equip de Govern del Bloc Olesà va voler impulsar una consulta sobre diferents temes urbanístics, concretament al voltant de la zona ARE que la Generalitat havia planificat, sobre el destí del solar del camp de futbol municipal i sobre la zona agrícola del Pla de Can Llimona. La idea era fer la consulta coincidint amb les eleccions europees de maig de 2014, però el procés va ser tan complicat i es va allargar tant en el temps que no es va poder fer fins un any després.

Un cop decidides les tres preguntes que es volien formular i aprovada la consulta al Ple municipal, el gener de 2014, l’ajuntament d’Olesa va enviar la proposta a la Generalitat, que va trigar més del doble dels 30 dies marcats per la llei per respondre a la petició olesana. I la resposta va ser demanar unes petites modificacions en la formulació de les preguntes. Reformulades les preguntes i novament aprovades al ple municipal (el maig de 2014), la petició es va tornar a enviar a la Generalitat, que hi va donar el vistiplau i va enviar la petició a Madrid, ja que la consulta havia de comptar amb l’aprovació del Consell de Ministres.

El govern central, però, no té cap termini fixat per contestar les peticions de consultes, així que l’Ajuntament d’Olesa va insistir en rebre una resposta després de l’estiu. Al Ministeri d’Hisenda, però, l’adreçaven a la delegació de Govern, que a la seva vegada l’adreçada novament al Ministeri.

Finalment, el novembre de 2014 el govern central va respondre dient que una de les preguntes, concretament sobre l’ARE, no era competència local i no es podia fer. L’Ajuntament d’Olesa es va plantejar aleshores presentar un recurs, però es va descartar entenent que allargaria encara molt més el procés. Així que es decideix tirar endavant la consulta, que obligatòriament s’havia de celebrar 3 mesos abans de les eleccions municipals del 22 de maig de 2015.

Obtingut el vistiplau del Consell de Ministres, però, no es van acabar les dificultats. I és que no es va permetre que el Secretari municipal fos el garant de la consulta. S’havia de constituir una junta electoral, i també nomenar dues persones del municipi amb la llicenciatura en dret o ciències polítiques per estar en aquesta junta electoral. Un cop fets els nomenaments al Ple municipal, l’Ajuntament d’Olesa topa amb un altre escull: l’econòmic. I és que es comunica a l’ajuntament que els membres de la junta electoral han de cobrar entre 1.000 i 2.000 euros. Aquí va començar un estira-i-arronsa per pactar les minutes, que finalment es van acordar i van permetre celebrar la consulta popular in extremis la data màxima per fer-la, el 22 de febrer de 2015.

Escoltades les experiències d’altres ciutats, com per exemple Barcelona, que encara no ha pogut tirar una multiconsulta plantejada pel govern municipal, i vist les dificultats per fer una consulta seguint el que marca la llei, l’alcaldessa d’Olesa ha reivindicat que la jornada celebrada aquest dilluns ha de servir per reclamar, precisament, un canvi legislatiu que estableixi un sistema que faciliti la celebració de consultes populars.

Segons Pilar Puimedon, “si realment es pensa que és bo fer consultes populars cal poder-les fer de manera econòmicament sostenible i temporalment realitzables”.

L’alcaldessa també ha opinat que un dels aspectes a millorar és el garantir que els mitjans de comunicació, sobretot els públics, garanteixin la pluralitat d’informació i l’equanimitat al voltant d’aquestes consultes.

La jornada sobre consultes ciutadanes al món local ha finalitzat amb una segona taula rodona en aquest cas amb la participació de persones d’arreu del món que han impulsat consultes a través d’iniciatives ciutadanes.