Lamenten l’opacitat del govern estatal en la gestió dels fons europeus destinats a l’acollida i integració de persones immigrades i refugiades
Un total de 17 ciutats refugi de tot l’Estat s’han trobat aquest matí al Congrés de Diputats coincidint amb el compliment avui, 26 de setembre, de la data límit del compromís contret pel govern estatal d’acollir 17.000 persones refugiades que es troben a Grècia i Itàlia, i als camps de reassentament de Líbia, Turquia i Jordània. D’aquestes persones, menys de 2.000 han arribat a l’Estat espanyol.
A la trobada han assistit representants de les ciutats de Barcelona, Badalona, Cadis, Còrdova, Girona, Granada, A Coruña, Las Palmas de Gran Canaria, Madrid, Palma de Mallorca, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Tarragona, València i Saragossa. Els han rebut els representants polítics dels grups Compromís, En Comú Podem, En Marea, PdCat, ERC, i Unidos Podemos.
Els municipis han volgut denunciar, d’una banda, la manca de sensibilitat de l’Estat davant de la greu crisi humanitària, agreujada des de 2015 per la guerra de Síria, i de l’altra, la manca d’ajut que han rebut els ajuntaments a l’hora d’atendre les persones refugiades que es troben a les ciutats, on moltes d’elles arriben pel seu compte. Els municipis han posat en comú els problemes que tenen per a atendre de forma adequada, i només amb recursos municipals, les persones refugiades que no estan sent ateses pel pla estatal d’acollida, bé perquè no hi accedeixen, bé perquè ja l’han finalitzat.
El tinent d’alcaldia de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha posat l’exemple de Barcelona, on aquest 2017 s’està atenent ja el doble de persones refugiades que va atendre l’any passat: més de 2.200 persones fins al setembre. “Barcelona dedicarà, al 2017, 1,5 milions d’euros a fer front a l’atenció inicial de persones refugiades que arriben a la ciutat i encara no estan sent ateses pel pla d’acollida estatal. Per això creiem que és una despesa que hauria d’assumir l’Estat, com ho fa a d’altres ciutats espanyoles”, ha explicat. En aquest sentit, Asens ha denunciat la manca de transparència en la gestió dels fons europeus que Espanya rep per a la integració de persones immigrades i refugiades, “i que en canvi es fan servir per vigilar fronteres i fer polítiques d’expulsió”, ha subratllat.
De fet, tots els representants locals han coincidit a destacar la manca d’informació, per part del govern estatal, sobre quina és la xifra de persones sol·licitants d’asil que arriben a les ciutats; la greu mancança de pisos per a allotjar aquestes persones en algunes ciutats afectades per processos de gentrificació -com Barcelona o Palma de Mallorca-, o el gran esforç de coordinació que han de fer els municipis amb les entitats d’atenció a persones refugiades per poder-hi treballar.
Molts d’aquests ens locals han posat en marxa diferents programes alternatius al pla d’acollida estatal en les seves ciutats per a atendre aquelles persones refugiades que queden fora de la cobertura de l’Estat. Barcelona, amb el Pla Nausica, està donant acollida a 80 persones, i preveu arribar al centenar abans de fi d’any.
Després d’escoltar les ciutats, en el seu torn de paraula, els representants dels grups polítics del Congrés de Diputats han subratllat que, en aquest àmbit, l’Estat s’ha desentès del seu compromís amb les persones refugiades i, alhora, ha estat un impediment perquè d’altres administracions ho poguessin fer amb els recursos necessaris. En aquest sentit, s’ha recordat els impediments de l’Estat perquè la Generalitat Valenciana fletés un vaixell per portar persones refugiades a l’Estat espanyol.
Declaració de Barcelona
Aquesta trobada amb els grups polítics del Congrés de Diputats neix de la trobada que es va celebrar el juny passat a Barcelona amb els representants de 25 ciutats refugi, en què es van comprometre a seguir treballant junts per a compartir experiències d’èxit en aquest àmbit, i a portar la denúncia de desatenció al govern estatal.