Les ciutats de Barcelona, Cadis, Còrdova, La Corunya, Madrid, Saragossa, Santiago de Compostel·la i València reclamen canvis normatius i en la gestió d’impostos per posar fi a la retallada i asfixia de les finances dels ajuntaments

Les ciutats de Barcelona, Cadis, Còrdova, La Corunya, Madrid, Saragossa, Santiago de Compostel·la i València s’han reunit avui a l’Ajuntament de Barcelona on han subscrit la Declaració de Barcelona sobre finançament i fiscalitat local per exigir al nou govern de l’Estat un sistema estable i suficient de finançament dels ajuntaments que permeti garantir drets socials bàsics.

El primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, ha denunciat “l’oblit i el greuge que ha patit el municipalisme, amb una descentralització, unes competències i uns recursos que no ha arribat mai als ajuntaments”. Per això, davant “els signes esperançadors que suposa el canvi de Govern d’Espanya, Pisarello ha reclamat “regles clares en les transferències de l’Estat a les ciutats per evitar estar cada any amb el cor en un puny” i ha exigit “un canvi de fons en la legislació sobre el finançament local, amb més recursos i més competències per proveir millors serveis públics”. “Aquesta es l’agenda municipalista que portarem a les noves ministres”, tan la de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet com la d’Hisenda”.

El delegat de l’Àrea de Govern d’Economia i Hisenda de Madrid, Juan García Castaño, ha assegut que “els ajuntaments necessiten amb urgència que es materialitzin els canvis en la regla de despesa perquè tingui efecte ja durant el 2018 i de cara al 2019”. Per això, ha urgit al nou Govern a fixar “els criteris clars i quines normes” regiran els pressupostos que ja s’estan elaborant per l’any vinent.

El setè tinent d’alcaldia d’Economia i Hisenda de Cadis, David Navarro, ha agraït el front comú i “la unificació de criteris per exigir a l’Estat el que correspon als ajuntaments com administració més propera als ciutadans, així com recursos per poder exercir les competències municipals”.

La regidora d’Economia, Hisenda i Administració de Santiago de Compostela, María Rozas Pérez, ha denunciat “ els últims anys de regles i normes absurdes i ridícules que no procuraven una solvència econòmica dels ajuntaments sinó un desmantellament de les administracions públiques”. “Tenir ingressos i no poder-los gastar en serveis públics de qualitat és un corse que ens hem de treure de sobre”, ha dit.

Des de València el regidor d’Hisenda Ramón Vilar, ha mostrat la preocupació compartida dels ajuntaments pel frau fiscal. “Urgim un canvi en la Llei de Mecentage, d’entitats no lucratives, atès que s’exempta del pagament d’impostos a entitats que tenen finalitats lucratives, falsejant la lliure competència”.

La regidora d’Hisenda i Administració d’A Coruña, Eugenia Vieito, ha assegurat “que és el moment de suavitzar elements que obstaculitzen la gestió dels ingressos”, com ara flexibilitzar la regla de despesa i de poder disposar de personal suficient. “Necessitem tenir la possibilitat de contractar personal i reposar tot el personal públic perdut durant anys de retallades i d’aplicació de polítiques liberals”, ha denunciat.

Front comú de les ciutats

Amb aquesta trobada a Barcelona, les ciutats més grans d’Espanya reediten el front comú que ja es va visualitzar en les Jornades Municipalistes per un Finançament Just celebrades el febrer del 2017 i que van culminar amb la Declaració de València, on denunciaven l’actual model insostenible que limita la capacitat d’acció municipal i que dificulta que els ajuntaments puguin garantir drets bàsics i serveis públics essencials als seus municipis.

Per això, les principals ciutats de l’Estat, en aquest manifest conjunt, reclamen revisar els efectes de l’aplicació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat Local (LRSAL), que ha suposat un greu retrocés en l’autonomia local i en la suficiència financera dels municipis i flexibilitzar l’aplicació de la llei d’Estabilitat Pressupostària (LOEPSF) pel que fa a l’aplicació de la regla de despesa i el destí del superàvit.

Per poder recuperar la capacitat de governar les seves respectives Hisendes, les nou ciutats proposen una nova redacció de la Llei 7/1985 de Bases de Règim Local que suposi un avanç cap a la “segona descentralització” amb l’objectiu d’aconseguir la gestió del 25% de la despesa pública.

Per tal que els municipis tinguin la capacitat d’involucrar-se en l’obtenció i aplicació dels seus recursos financers i puguin organitzar lliurement la seva despesa la Declaració de Barcelona sobre finançament i fiscalitat local proposa:

Per la via de la participació en impostos estatals
– Establir un sistema transparent de participació en els tributs de l’Estat que permeti una planificació pressupostària estable i no subjecta a liquidacions del sistema que puguin afectar l’estabilitat dels Ens Locals de forma imprevisible.
– Desenvolupar de forma efectiva el sistema de participació en els ingressos de la comunitat autònoma.

A través dels impostos locals
– Ampliació de l’espai tributari local, amb la possible incorporació de noves figures tributàries i la dotació d’un major àmbit d’autonomia normativa en el conjunt dels tributs locals, que permeti la incorporació d’elements de progressivitat en el sistema tributari local.
– Manteniment de l’impost sobre béns immobles (IBI) com a figura principal dels impostos locals, però amb la introducció de modificacions en el sentit de:
• Augmentar l’autonomia normativa en relació a la definició de tipus impositius diferenciats per a usos i categories d’immobles; el replantejament de l’actual sistema d’exempcions i bonificacions; i el desenvolupament de la possibilitat d’aplicació de recàrrecs (per exemple per habitatges desocupats) i bonificacions basades en la renda dels subjectes passius.
• Revisar la qualificació com a ús residencial dels habitatges d’ús turístic, ja que no compleixen amb la funció residencial i el seu objectiu és la realització de beneficis econòmics.

Aplicació d’un sistema dinàmic d’actualització de valors cadastrals.
-Abordar amb caràcter urgent la reforma de la Llei 49/2002, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius, adaptant-la a l’article 107 del Tractat de la Unió Europea, de manera que es permeti als ajuntaments el cobrament de la totalitat d’impostos i taxes relacionats amb activitats lucratives que actuen en el mercat i per a les quals no estiguin exempts els operadors públics.
-Establiment d’un mecanisme de compensació automàtic vinculat a la reducció de la recaptació derivada de l’aplicació de normes de rang superior.

Cal flexibilitzar l’aplicació de la LOEPSF i en particular:
– Eliminar l’aplicació de la regla de despesa i la destinació del superàvit a aquells ens locals que compleixin amb els objectius d’estabilitat pressupostària i financera i deute públic. Flexibilitzar l’aplicació de la regla de despesa i la destinació del superàvit a la resta d’Ens Locals.
• Establir el còmput del dèficit / superàvit, i l’avaluació del seu compliment, per períodes plurianuals.

Descarregar document en PDF: “Declaración de Barcelona sobre financiación y fiscalidad local y cambio social”