El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament, que va votar a Montcada i Reixac, creu que aquella jornada “ens ha d’ensenyar que res és possible allunyats de la gent, i que tot és possible amb la força de la gent”

En el primer aniversari del referèndum de l’1 d’Octubre, el coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Joan Josep Nuet, ha valorat que: “L’1-O és una data històrica i en el camí de la llibertat que vol Catalunya sempre la recordarem. Crec que el més important d’aquell dia va ser la força del poder popular, de la gent organitzada per sobre de la reacció. I crec realment que al cap d’uns anys encara li donarem més valor”. Per al dirigent d’EUiA, que va votar al seu col·legi electoral de Montcada i Reixac, l’experiència que va viure amb els seus veïns i veïnes li ha deixat la convicció que “l’1-O ens va empoderar com a poble i ens ha d’ensenyar que res és possible allunyats de la gent, i que tot és possible amb la força de la gent”.

Pel que fa al posicionament d’EUiA, la nostra formació ja va valorar la participació en la jornada de l’1-O tant en el seu manifest de la Diada com en l’informe del Consell Nacional del 15 de setembre passat, destacant que més de dos milions de persones es van mobilitzar per expressar el vot d’una part important de la població catalana (tot i que una part rellevant de la societat no hi va participar en no sentir-se interpel·lada). Així mateix, vam denunciar la resposta del govern Rajoy amb una repressió indiscriminada als punts de votació, amb imatges de violència policial indignants que van donar la volta al món, i l’ofensiva judicial i política desfermada pel Govern del PP contra els líders socials i polítics sobiranistes (acusats de rebel·lió i empresonats i suspesos dels seus càrrecs pel jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena) i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que va derogar de fet l’autogovern de Catalunya i paralitzar les seves institucions, i va convocar des de l’Estat eleccions al Parlament pel 21 de desembre de 2017.

Coincidint amb l’1-O, EUiA refermem la nostra solidaritat amb les persones privades de llibertat injustament, i demanem un cop més la seva llibertat i la retirada de les gravíssimes acusacions penals que se’ls imputen, que juristes de reconegut prestigi i de diverses sensibilitats polítiques, de dins i fora de Catalunya, consideren del tot desproporcionades. Com també la justícia d’altres països europeus li està fent saber al jutge Pablo Llarena, en un absurd carreró judicial sense sortida on ha primat el relat ideològic i punitiu, per sobre de l’estricte criteri jurídic proporcionat als fets, sobretot quan parlem dintre de l’àmbit del dret penal i en afectació al més bàsic dels drets de les persones: el dret a la llibertat.

D’altra banda, EUiA considerem que el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de complir amb les seves funcions, atenent les principals problemàtiques socials, ambientals, de mobilitat o d’accés als serveis públics que una part important de la societat catalana viu com els seus principals problemes quotidians. És un fet que els processos judicials oberts contra líders sobiranistes condicionen la normalitat de l’acció política a Catalunya, però això no pot ser un obstacle que paralitzi la dinàmica institucional del país.

La política catalana no pot seguir en l’esfera de gestos, símbols i argumentaris autojustificatius d’un relat, el de la unilateralitat, esgotat i esgotador per a gran part de catalans i catalanes. EUiA, i l’espai institucional de Catalunya en Comú Podem on participem, podríem facilitar acords per tirar endavant mesures socials, ambientals i d’obertura d’un diàleg seriós per desbloquejar el conflicte, però cal que la majoria de govern surti d’una estratègia estèril, que a més amenaça amb un possible avançament electoral.

En aquest sentit, les pugnes dins l’espai postconvergent entre posicions pragmàtiques i el ‘puigdemontisme’, i alhora entre aquell espai i ERC per veure qui lidera l’independentisme majoritari, no ajuden a bastir un clima propici als grans acords socials i nacionals que Catalunya necessita per sortir de la situació d’excepcionalitat que viu, recosint una àmplia majoria social sota un catalanisme inclusiu que ens allunyi del risc de fragmentació identitària de la nostra societat, al temps que segueix reclamant que Catalunya té dret a decidir el seu futur sense exclusions ni imposicions.

I pel que fa al Govern Sánchez respecte a Catalunya, valorem positivament els seus gestos de distensió com l’apropament dels presos de l’1-0 a Catalunya, o l’obertura de les meses de negociació institucional, però cal abandonar definitivament la via judicial, i una proposta política de fons que passa per reconèixer Catalunya com a nació, i que aquesta té el dret a decidir democràticament com es relaciona amb l’Estat.