Resolució del Partit Comunista del Brasil, on milita la candidata Manuela d’Àvila, tàndem de Haddad a les presidencials pel PT

L’elecció de Jair Bolsonaro a les eleccions presidencials instaura un nou període polític al país, marcat per amenaces a la democràcia, al patrimoni nacional, a la sobirania de la nació i als drets del poble. Va ser triat un president de la República declaradament determinat a instaurar un govern de contingut dictatorial, per implementar, a ferro i foc, un programa ultraliberal i neocolonial.
La fórmula Fernando Haddad president i Manuela d’Àvila vicepresidenta, va obtenir més de 46 milions de vots i va catalitzar una presa de posició de la consciència democràtica de la nació, llançant les bases d’una forta oposició que comença ara.

Hi ha un gir cap a un retrocés, la deconstrucció, i fins i tot la destrucció d’històriques realitzacions i conquestes sobre les quals, tot i els greus problemes que persisteixen, es van erigir i van florir Brasil i el poble brasiler.
Això va quedar molt clar a la recta d’arribada de la campanya de la segona volta, quan les pròpies institucions de la República, amb el Tribunal Suprem Federal (STF) i el Tribunal Superior Electoral (TSE), van ser amenaçades. De la mateixa manera, van ser atacades garanties bàsiques de la Constitució Federal, com la llibertat de premsa, de manifestació i d’organització partidista. L’autonomia de les universitats va ser trepitjada. El president electe, durant la campanya, va ser un pregoner de la violència, de la intolerància i l’odi entre els brasilers, i va jurar empresonar o expulsar del país als ciutadans i les ciutadanes “rojos” que divergien, i criminalitzar moviments i entitats populars.

Donada la importància del Brasil –que posseeix una economia que està entre les deu més grans del món–, aquesta ruptura reaccionària tindrà un fort impacte regressiu a l’Amèrica Llatina. El detonant de tot això va ser el cop d’agost de 2016, que ara es consolida amb l’assumpció de l’extrema dreta al govern de la República. Hi ha un tall en la construcció de la democràcia, reiniciada el 1985 després de la fi de la dictadura militar, per mitjà d’un procés electoral que va transcórrer amb l’Estat democràtic de dret sufocat per l’Estat d’excepció. El discurs de matriu feixista del candidat elegit va emergir en aquest context, no sense ser confrontat per les forces de la democràcia, una tendència que segurament s’enfortirà en aquest nou escenari polític.

La integritat dels comicis va ser corrompuda per afavorir la candidatura de l’extrema dreta, per mitjà d’expedients il·legals, a l’estil de l’anomenada ‘guerra híbrida’ que estimula l’ús desmesurat de les falses notícies, les anomenades fake news, amb el finançament de grans empresaris, segons denuncien alguns mitjans. Aquestes il·licituds, entre d’altres, van interferir en el resultat de les urnes. I amb tota raó, estan en procés d’investigació per part de la Justícia Electoral, de la qual s’espera una instrucció profunda i àgil amb decisions en consonància a la gravetat del que ha passat.

L’inici de la resistència de les forces democràtiques, progressistes, populars i patriòtiques se sustenta en el bon resultat obtingut per la fórmula Fernando Haddad-Manuela d’Àvila i en la presa de posició de personalitats i institucions que van aixecar la veu per defensar la democràcia i la Constitució.

La resistència, l’oposició vigorosa, ha de ser organitzada en el marc de tota la vida política i social del país, començant pel Congrés Nacional i altres estaments legislatius, estenent-se cap els moviments socials, les organitzacions de la classe obrera, segments de l’empresariat, l’univers acadèmic, la intel·lectualitat, els artistes, el món jurídic, sectors religiosos, i fins i tot els integrants d’institucions de la República. Els governadors i els prefectes del camp democràtic tindran un important paper en aquesta emprenedoria.
Amb aquesta nova realitat, que representa un trencament amb el cicle d’avenç de la democràcia iniciat en l’anomenada Nova República, el Partit Comunista del Brasil (PCdoB), com sempre ho ha fet en la seva història, es posiciona fermament en la trinxera de la defensa intransigent de la nació, de la democràcia i del poble.

El Partit Comunista del Brasil, amb una història gairebé centenària des de la vella República, juntament amb les altres forces progressistes del país, va lluitar contra tots els governs i règims autoritaris i tirans que van infestar la història de la República. En base a aquesta experiència, transmet al poble brasiler la certesa i la confiança que, tot i les greus amenaces que planen sobre el país, a Bolsonaro no li serà fàcil portar a terme la seva obsessió de sepultar la democràcia brasilera. Aquesta té arrels profundes a la nostra terra, li va costar moltes lluites i vides a la nació brasilera. Progressivament, a partir dels milions i milions que van recolzar i votar la fórmula Haddad president i Manuela d’Àvila vicepresidenta, una majoria s’aixecarà per defensar la democràcia i aquesta guanyarà una vegada més.

Per això, el PCdoB es dirigeix al poble i a les forces democràtiques del país exhortant a que a partir d’avui iniciem la construcció d’una àmplia unitat amb l’objectiu d’obrir horitzons a una jornada cívica, patriòtica, democràtica i popular, i barrar el pas a la tornada d’un règim d’Estat d’excepció, en defensa de la democràcia, de Brasil i dels drets del poble.

São Paulo, 28 d’octubre de 2018. Diputada federal Luciana Sants, Presidenta del Partit Comunista del Brasil (PCdoB) i la seva Comissió Executiva Nacional