Ahir diumenge, coincidint amb el centenari del seu neixement, l’auditori Marcelino Camacho de Madrid es va omplir de gom a gom per homenatjar i reivindicar la figura de l’innoblidable lluitador antifranquista, comunista i sindicalista fundador de les Comissions Obreres (CCOO). EUiA va ser-hi present representada per la responsable de Món del Treball, Núria Lozano.

Organitzat per la família de Marcelino, CCOO i el PCE, l’acte va situar-lo com una peça clau en la lluita contra la dictadura franquista i en la recuperació de les llibertats democràtiques a Espanya. Un lluitador incansable i indomable, que es va enfrontar a la injustícia i va treballar sempre per la millora de les condicions laborals, socials i de vida dels treballadors i les treballadores.

Defensor de la República durant la guerra, exiliat a l’Oran, empresonat, en temps de dictadura i en democràcia, Marcelino Camacho sempre va lluitar al costat de la classe treballadora, motiu pel qual va ser detingut en nombroses ocasions i empresonat. A finals dels anys 50 organitza clandestinament les primeres comissions obreres i el 1972 va ser condemnat a 20 anys en el Prócés 1001, després de ser detingut amb tota la direcció del llavors sindicat il·legal CCOO.

Marcelino va ser escollit primer secretari general del sindicat de classe una vegada es va legalitzar el 1978. Va ocupar el càrrec durant més de 10 anys i posteriorment, fins al 1996, la presidència. El seu compromís amb la llibertat i el socialisme el va portar a ingressar, ben aviat, al PCE, i a protagonitzar la lluita política i sindical amb la mateixa obstinació i generositat. Figura d’una enorme dimensió política, va ser escollit diputat al Congrés per Madrid el 1977 i va ser reelegit el 1979. Marcelino va saber compatibilitzar les tasques institucional i sindical pels drets de la classe treballadora.

L’any 1985 va formar part del grup que va fundar Izquierda Unida, organització a la qual va pertànyer fins al final dels seus dies, el 2010. Tot i així, sempre se’l recordarà per la creació i el desenvolupament de CCOO, i la definició que ell en va fer: “Ni nos domaron, ni nos doblaron, ni nos van a domesticar.”

Sempre recordarem Marcelino, un home indomable, però sobretot, com deia Machado, un home bo, en el bon sentit de la paraula.