Barcelona, 15 d’octubre de 2019

1. La sentència, les detencions de membres dels CDR i el judici a la Mesa Parlament

   Ahir vam conèixer la dura, injusta, venjativa i antidemocràtica sentència del Tribunal Suprem contra els líders polítics i socials del Procés. La sentència marca l’inici d’un nou cicle polític i de mobilització que estarà marcat per la combinació de l’exigència d’amnistia i la reivindicació del dret a decidir del poble de Catalunya. Amnistia i dret a decidir que no podrem exercir si no és eixamplant les majories socials a casa nostra, a partir de l’experiència de l’1 i 3 d’octubre, amb la màxima unitat democràtica.

   Més enllà de la valoració política que es faci del Procés, no es pot ser neutral davant la vulneració constant de drets civils i polítics, la degradació fins límits impensables de l’anomenat “estat de dret” i la voluntat de l’Estat d’emprar tots els mitjans repressius (tant policials com judicials) –com hem vist en les recents detencions de membres dels CDR, en un nou muntatge per incriminar el conjunt del moviment independentista– per negar a Catalunya el dret a decidir lliurement el seu futur. Aquesta és la resposta del Règim del ‘78 a la mobilització popular. I és que després d’un judici polític, basat una violència que mai va existir, la sentència busca espantar i aturar el moviment popular. El Tribunal Suprem castiga de forma exemplar per imposar per la força les idees que les responsables polítiques de l’Estat no han aconseguit defensar a Catalunya. Com que no convencen, imposen.

   A més, hem de denunciar l’operació mediàtica que s’ha gestat els darrers dies per fer aparèixer aquesta sentència per sedició i malversació com una condemna suau i moderada. La sentència ni és suau, ni és moderada, consagra la criminalització de la dissidència i la desobediència civil, com molt bé a denunciat la PAH, i hauria d’esgarrifar a qualsevol demòcrata, independentment del seu posicionament respecte al conflicte territorial espanyol.

   El nostre compromís republicà, basat en els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, ens situa sense complexos al costat dels qui volen exercir el dret a decidir i són repressaliats, jutjats o condemnats a presó amb penes que serien impensables a la majoria de països democràtics. Així, Esquerra Unida i Alternativa, a més de denunciar la repressió, exigeix l’amnistia per les preses polítiques i pels presos polítics, el retorn de les persones exiliades i anuncia que participarà activament en la resposta ciutadana, massiva, unitària i pacífica a aquesta sentència. Igualment, mostra tot el seu suport als membres de la Mesa del Parlament jutjats per desobediència i, en especial, a qui ha estat fins fa poc coordinador d’EUiA, Joan Josep Nuet.

2. Situació política de les municipals ençà

   Les eleccions municipals no han suposat un avenç significatiu per les candidatures d’esquerres, alternatives, republicanes i que qüestionen el règim del ‘78. Només ERC ha viscut un avenç clar. Catalunya en Comú, per la seva banda, ha obtingut uns resultats clarament dolents, maquillats, bàsicament, pel manteniment de l’Alcaldia de Barcelona (amb els vots de Manuel Valls). En efecte, Catalunya en Comú té menys presència municipal i menys regidors i regidores arreu del territori. Tampoc les CUP han avançat i la manca de temps no ha permès la consolidació i el creixement de les candidatures unitàries de les esquerres sobiranistes, exceptuant els casos de les candidatures de Sentmenat i Ripollet, que mantenen l’alcaldia.

   Pel que fa a Barcelona, fem una valoració molt crítica dels pactes de Barcelona en Comú –organització a la que vam donar suport en les eleccions municipals– per mantenir l’alcaldia a qualsevol preu. El pacte amb el PSC-Units per Avançar (la formació on s’aplega l’extinta Unió Democràtica de Duran i Lleida), amb el suport imprescindible de Ciutadans-Valls, ha descartat la oportunitat d’una aliança republicana pels drets socials i nacionals a Barcelona. Més enllà dels errors comesos per ERC a Barcelona, creiem que Barcelona en Comú es va equivocar en apostar per una aliança de govern que limita les polítiques de transformació municipal i que, en els primers mesos de legislatura, s’ha caracteritzat per la criminalització de la pobresa, l’atac a les persones migrants i les polítiques repressives de seguretat.

   El fracàs en la formació d’un govern progressista a l’Estat, que ha comportat unes noves eleccions el 10N, ha deixat palès que el PSOE volia un govern en solitari i en cap cas de coalició, un govern hegemònic per pactar les politiques de fons amb Cs i/o PP, amb el vist i plau de l’IBEX35 perquè no derogués cap de les lleis fetes durant el govern del PP i que en cap cas obrís la porta a una resolució política al conflicte entre Catalunya i l’Estat.

   Les eleccions del 10N són la oportunitat d’acumular forces, al carrer i a les Corts, per assegurar que no retrocedim en una fase de recomposició del Règim que vol tancar el cicle de ruptura que es va iniciar al 15M i davant de l’escenari de nova recessió que pot comportar uns nous episodis de retallades de drets socials i llibertats. Ens trobem front a una batalla política de primer ordre en què caldrà mobilitzar sectors que podrien quedar-se a casa sense entendre la relació directa d’aqueta batalla electoral amb els interessos de les classes populars o que un Govern del PSOE amb el suport de Cs i/o PP pot ser el pitjor escenari per buscar una sortida dialogada a la crisi amb Catalunya. Al 10N, ens hi juguem molt.

   Aquestes eleccions es donen en el marc d’una profunda crisi estructural del règim del ‘78. Aquest no és sostenible ni reformable, però té voluntat de sostenir-se a costa dels drets socials i nacionals. D’altra banda, els indicis d’involució social i democràtica són clars.

   A Catalunya, d’altra banda, som molt crítics amb l’actuació del govern de la Generalitat. En primer lloc, exigim la destitució del conseller d’Interior, Miquel Buch, responsable polític de la brutal repressió dels Mossos tant contra el moviment sobiranista com contra els i les activistes antidesnonaments. Des del punt de vista nacional, el govern de Torra és un govern basat en el simbolisme i la gesticulació, lligat de mans i peus per la lluita per l’hegemonia de l’independentisme. Des del punt de vista social, aquest govern no ha fet res, ans al contrari, per millorar les condicions de vida de la classe treballadora: Llei Aragonès, manca de desplegament de la Renda Garantida, augment de les desigualtats socials, etc. Així, les classes populars segueixen pagant les conseqüències de la crisi. Des del punt de vista mediambiental, el govern es plega als interessos dels especuladors, com en el cas de Barcelona World o de Costa Brava. Per això, creiem en la necessitat de preparar social i políticament una alternativa: un govern que respongui als interessos de la majoria.

3. Catalunya en Comú i les eleccions del 10N

   En relació a les eleccions al Congrés i Senat del 10N i davant del fet de que el Consell de Catalunya en Comú no es reunia per abordar la qüestió i finalitzava el termini per signar coalicions electorals, EUiA va demanar una reunió urgent a la direcció de Catalunya en Comú. D’acord amb allò aprovat al Consell Nacional del 13 de març, EUiA donaria suport a Catalunya en Comú si es complien determinades condicions, que reproduïm a continuació:

   • Signar una Coalició Electoral per assegurar la participació en els drets jurídics, comunicatius i financers de la mateixa.
   • Desenvolupar un acord programàtic en el marc de Catalunya En Comú on mantenim, com sempre, la sobirania de la nostra organització en aquelles qüestions no presents en el programa.
   • Participar de les llistes electorals al Congrés i Senat en llocs de sortida fent compatibles les decisions col·lectives i les normes de funcionament d’EUiA amb les de Cat En Comú.
   • Desenvolupar un acord econòmic en el marc de la Coalició Electoral de les Generals per garantir recursos al conjunt d’actors polítics.

   En les eleccions del 28A no es van complir totes aquestes condicions però, tot i així, el Consell Nacional del 30 de març va acordar signar una coalició instrumental amb Catalunya en Comú i així ho va fer l’anterior Coordinador General.

   La reunió entre Catalunya en Comú i EUiA del passat dilluns 30 de setembre va durar escassos 10 minuts. En aquesta, la direcció de Catalunya en Comú va informar del fet que aquell mateix matí havia formalitzat una nova coalició només amb Podemos, excloent-ne a EUiA i a ICV. D’altra banda, la direcció d’EUiA ha pogut comprovar que aquesta coalició és una coalició de caràcter i àmbit estrictament català, a diferència de la signada el 28 d’abril. Així, IU tampoc forma part d’aquesta coalició.

   Aquests canvis en la fórmula electoral –que no han estat aprovats en el màxim òrgan de Catalunya en Comú– mostren, altra vegada, el menyspreu de la direcció de Catalunya en Comú a la participació, la pluralitat i la representativitat. En aquestes condicions, EUiA no se sent corresponsable i no pot recolzar a Catalunya en Comú en les mateixes condicions que ho va fer el 28A.

   Per això, EUiA dóna llibertat de vot a la seva afiliació per les eleccions del 10N, tot recomanant el vot per les candidatures d’esquerres, republicanes, alternatives, contràries al règim del ‘78, que facin un tot de les lluites pels drets socials i nacionals, que defensin les llibertats democràtiques i que reclamin l’amnistia i la llibertat dels presos i preses polítiques.

   EUiA, com a subjecte polític viu i actiu, capaç de reconèixer valors fraternals i que vol seguir defensant opcions polítiques que treballin per la unitat de la classe treballadora i les classes populars a Catalunya –i al conjunt de l’Estat Espanyol–, seguirà treballant en la reconstrucció dels espais d’esquerres. Així, EUiA participarà a la Convenció Republicana del Sobiranisme Progressista del mes de desembre amb l’objectiu de defensar els interessos de treballadors i treballadores, que reclamen canviar el país per posar-lo al servei de la majoria social, per fer-lo més igualitari, més social, més democràtic i més lliure.

4. Les mobilitzacions son, també, la resposta

   EUiA se situa al costat dels moviments que pressionen per una alternativa en el terreny social: pensionistes, municipalistes, feministes, contra el canvi climàtic i a favor del dret decidir i una sortida republicana a la crisi estructural que viu el règim monàrquic.

   El llarg procés electoral que encara no ha acabat a Catalunya, ens portarà, probablement, a unes eleccions anticipades al Parlament l’any 2020. Però convé recordar que, més enllà del terreny electoral hi ha vida i que lluites socials són fonamentals per la transformació social.

   Les mobilitzacions del 8M, la vaga pel clima del 27S, les marees en defensa dels drets socials i contra les retallades, les lluites obreres d’Astano, del metall de Biscaia, d’Alcoa, dels riders, de les Kellys, de les estudiants…ens recorden que els moviments de resistència són importants i que cal preparar espais de lluita per defensar les condicions de vida i els serveis públics dels atacs dels poderosos.

   El Consell Nacional crida a donar el màxim suport a aquestes mobilitzacions començant per la marxa del moviment de pensionistes de demà, 16 d’octubre, a Madrid.

5. Solidaritat amb el poble d’Equador i el poble kurd

   Finalment, volem expressar la nostra solidaritat internacionalista amb el poble d’Equador que aquests dies s’està revoltant contra el govern de Lenin Moreno –que en una primera fase d’aquesta ofensiva neoliberal ja va voler esborrar tot el llegat del seu antecessor, el president Correa–. El seu govern està implementant un seguit de mesures, seguint els dictats del FMI i del Banc Mundial, que estan malmetent de forma molt greu les condicions materials de vida de la majoria del poble d’Equador.

   Així mateix, volem fer palesa la nostra més enèrgica condemna a l’agressió de Turquia –peça clau de l’OTAN a l’Orient Mitjà– al poble kurd amb la invasió del nord de Turquia, feta amb el vist i plau de l’imperialisme nord-americà. El poble kurd rebel, amb la ciutat de Kobane al front, han estat el major bastió contra l’avançament de les milícies d’Estat Islàmic.