La proposta, defensada per Elisenda Alamany i aprovada a la comissió de cultura, insta a restablir en el proper pla estratègic de polítiques de dones el diagnòstic previ per saber el grau de desigualtat en l’activitat cultural

“Un 20% de dones directores, un 11,5% de dones guionistes, només un 10% de dones productores, només un 17’8% de dones premiades en concursos literaris, un 64% de l’alumnat en formació audiovisual són dones, i en canvi només un 16% de projectes cinematogràfics a Catalunya estan liderats per dones. És evident que existeix una gran desigualtat”. Són paraules de la diputada de Catalunya en Comú Podem Elisenda Alamany a la comissió de cultura del Parlament celebrada el passat dimecres 31 d’octubre, sessió en la qual es va aprovar amb el suport de tots els grups presents una proposta de resolució dels comuns per començar a acabar amb aquesta situació.

La proposta de resolució insta el Govern de la Generalitat a restablir en el proper pla estratègic de polítiques de dones de la Generalitat el diagnòstic previ que realitzava per àrees i una valoració detallada per àmbits “que ens permeti saber quina és la desigualtat que existeix en les esferes de l’activitat cultural que van des de la creació, passant per la producció i distribució fins a la fase final de consum i participació cultural”, ha dit la diputada.

“Si no en tenim, de dades, difícilment podrem abordar quines són les polítiques públiques que puguem liderar per pal·liar la desigualtat efectiva que existeix en la nostra societat”, ha remarcat Alamany.

“Continua havent-hi una gran desigualtat malgrat tenir una llei d’igualtat que el què proclama és que homes i dones accedeixin per igual a llocs de responsabilitat en el món de la cultura i en qualsevol àmbit de la vida en el nostre país”, ha dit Alamany, que ha afegit que a més, aquesta dificultat d’accés de les dones a l’esfera cultural “limita la diversitat de les expressions culturals de les societats”.

El text també inclou un punt que insta l’Executiu a “incorporar, igual que en d’altres àmbits públics, la dimensió de gènere en els projectes i activitats que són finançats des de la Generalitat”. Tot plegat en un esforç per conèixer indicadors sobre la presència de dones en l’àmbit cultural: “sense dades les polítiques són cegues al gènere i per tant difícilment poden fer front a les desigualtats que existeixen també en el sector cultural”, ha sentenciat.