Les Marxes de la Dignitat surten al carrer aquest dissabte a Madrid amb diverses columnes que cridaran contra la desigualtat econòmica i social
Una gran manifestació sortirà aquest dissabte de la plaça Neptuno de Madrid a les cinc de la tarda per reclamar “pa sostre i dignitat”. Com en anteriors ocasions, les lluites que fa anys que s’han organitzat per a defensar els drets i llibertats malmesos per la crisi i les polítiques d’austeritat sumen forces al carrer. Dissabte, al lema habitual se li unirà una reivindicació central: la lluita contra la desigualtat econòmica i social.
La manifestació acabarà a la plaça Espanya i sortirà de Neptuno amb Gran Via, després de que quatre columnes conflueixin a l’inici de la marxa: el de la Solidaritat, el de la Unitat, el de la Llibertat i el de la Igualtat, que sortirà del barri de Vallekas i és on s’inseriran les 120 persones que hi aniran des de Catalunya. A més, hi haurà el ‘bloc combatiu’ i el de ‘pensions i memòria històrica’. Per a la ocasió s’ha habilitat un bus que sortirà dissabte al matí per dur les persones de diversos indrets de Catalunya. Per aquelles que vagin pel seu compte, el punt de trobada a Madrid és la Glorieta de Atocha a les 16 hores.
“Hi haurà un lema que beu de lemes anteriors però que incorpora la igualtat, a la vista de la situació de desigualtat extrema que s’està generant a l’estat espanyol entorn a les polítiques econòmiques i laborals”, exposa la responsable de Món del Treball d’EUiA, Núria Lozano, que anima la gent a “prendre part activa en aquesta mobilització per reclamar un canvi de la situació que és avui més necessari que mai”.
Lozano explica que la manifestació tindrà una “multiplicitat de lemes responent a la situació de greu fractura de la igualtat”. Així, es parlarà de defensa de pensions públiques, d’ocupació estable, salaris dignes i Renda Garantida; de l’amnistia de les persones que han estat represaliades en aplicació de la Llei Mordassa i de la reforma del Codi Penal; així com del no pagament del deute il·legítim i la reclamació d’una auditoria ciutadana, i de la defensa de serveis públics i universals.
“La introducció de la reivindicació d’igualtat lliga amb les diverses revindicacions que tenen a veure amb l’increment de les desigualtats i també amb la criminalització de la resposta davant aquestes desigualtats”, resum Lozano.