Avui al Carrer del Pare Manjón, 2, la tinenta d’alcaldia i regidora de Sant Andreu, Laia Ortiz, i el Comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, han descobert un faristol informatiu davant el recinte de l’antiga presó de Dones de la Trinitat Vella (1963-1983)
La tinenta d’alcaldia de Barcelona, Laia Ortiz, ha subratllat la importància de senyalitzar l’espai. “En un moment on repensem la zona, on hi haurà equipaments, habitatge i espai verd també cal decidir com volem conservar la memòria de la presó”, ha dit. “Una presó que durant un temps va estar d’esquenes al barri però que va acabar impactant de forma clara. Veïns i veïnes hi feien voluntariats”, ha recordat.
En aquesta presó hi van ser tancades sindicalistes, universitàries, activistes veïnals i, en general, les dones antifranquistes capturades per la dictadura. Tenia capacitat per a dues-centes cinquanta persones i estava destinada al compliment d’arrestos i estades curtes de fins a dos anys, amb un èmfasi especial en la tasca de readaptació social de les recluses a través del treball, la instrucció i l’assistència catòlica, que es va encarregar a les membres de l’Instituto Secular de la Cruzada Evangélica. La praxi adoctrinadora que aquestes exercien sobre les dones va fer que la vida a la presó fos un calvari, i un veritable instrument de control i de repressió penitenciària sobre les dones durant els últims anys del franquisme.
En protesta per aquesta situació, al final de la dictadura es van produir diverses mobilitzacions de suport a les dones, i l’any 1978 el nou director general d’Instituciones Penitenciarias va fer una visita al centre, acompanyat de la premsa, la qual cosa va precipitar l’adopció de mesures per redreçar una situació que ja no es podia tolerar més temps.
Va continuar funcionant com a presó de dones fins al final del 1983, en què, coincidint amb el traspàs de competències en matèria penitenciària a la Generalitat, es va habilitar l’antic reformatori de Wad-Ras com la nova presó provincial de dones, i la Trinitat es va convertir en el destí dels empresonats joves procedents de la Model. Des del 1984 fins al 2009, en què es va enderrocar parcialment, va continuar acollint nous reclusos.
L’acte de col·locació del faristol informatiu per a la memòria ciutadana s’emmarca dins de la celebració de La Primavera Republicana, que ha tingut lloc durant tota la setmana. Organitzada pel Comissionat de Programes de Memòria, la commemoració ha permès instal·lar senyalitzacions de memòria als carrers de la ciutat, com ara la llibreria Cinc d’Oros, a Ferrer i Guàrdia, a Lluís Companys o a Àngel Pestaña.